20 desembre 2010 | 
Autor: Sóc i som, pel que he pogut anar veient amb els meus companys de 10sentits, uns apassionats de la nostra feina, El món del vi i de la vinya ens omple, i mai millor dit, els nostres sentits. Quan ens reunim per projectar, dissenyar, treballar, trasbalsar i tastar els vins, definitivament ens ho passem molt i molt bé, tot i els problemes que puguin anar sortint en el dia a dia, com a qualsevol altra feina.
Dins d’aquesta passió com a enòleg he pogut gaudir d’elaborar vi a diferents llocs del món, i personalment on més ho he gaudit és a on m’han permès fer i desfer a la meva manera, sense unes normatives o restriccions prefixades, i per tant m’he sentit amb les mans lliures de fer el que em vingués en gana.
Durant tota la meva vida professional he vist com s’ha anat posant de moda que cada zona vinícola productora tingués un vi o una varietat representativa; per exemple la Carménère a Xile, la Malbec a Argentina, la Pinot Noir a Califòrnia, la Tannat a Uruguai, …, i així molts més. A vegades no sé si ha estat per una realitat universal o pel fet que una pel·lícula amb ganxo l’ha posat de moda, potser només és qüestió de màrqueting i no tant de qüestions relacionades amb el veritable gust dels consumidors.
La realitat és que en algunes zones vitícoles del nostre país on fa uns anys es varen plantar les varietats “internacionals” com la Cabernet Sauvignon o la Merlot, ara s’està tornant a les Garnatxes i Carinyenes dels nostres besavis. Sí, he dit Carinyena, perquè així s’ha dit des de temps llunyans i no em sembla bé que ara s’hagi de canviar de nom perquè fa uns dies, i per qüestions polítiques, es va legislar en contra de la utilització d’aquest nom, quan tota la vida se li ha dit Carinyena. En fi,…, les lleis, les prohibicions, les modes… suposo que tot és necessari per poder ser com un ramat d’ovelles i beure tots del mateix gust.
Raïm de Xarel·lo Vermell
Recentment he tingut la ocasió de tastar un molt bon Xarel·lo Vermell elaborat per un bon amic enòleg, en Josep Mitjans de les Caves Loxarell, que te les vinyes al Penedès. La qüestió és que aquesta varietat de raïm no esta autoritzada per la Denominació d’Origen Penedès i per tant haurà d’etiquetar aquest magnífic vi com “vi de taula”. ¿No passa res, …, o potser si?. Personalment estic totalment en desacord en potenciar un únic vi o varietat de raïm, quan resulta que tenim tant de potencial amb molts altres vins i varietats. I si no el tenim és potser perquè no ho hem provat tot, i si no que li preguntin al meu avi amb el tema de la Garnatxa. Llàstima que ja no hi sigui per poder-nos-ho explicar, amb totes les seves virtuts i bondats. Però és que a més, en aquest cas concret del Xarel·lo, resulta que el Xarel·lo blanc i el Xarel·lo vermell tenen el mateix ADN o codi genètic. Llavors penso que hi ha quelcom que no entenc: ¿per què SI d’unes varietats i NO d’unes altres quan resulta que tenen els mateixos gens però amb una diferent expressió?
Les “Normes o Lleis” tenen que ser-hi per tal de que tinguem clares quines són les regles del joc, però aquestes regles ens tenen que ajudar a millorar la nostra vida, no limitar-la i dins d’aquest món global en que vivim si volem ser reconeguts i referents com zona vitivinícola, en aquest cas, tenim que estar oberts a qualsevol millora.
La humanitat ha avançat dia a dia, any rere any, amb petits o no tant petits canvis. Tenim que seguir buscant aquets canvis per anar avançant sense perdre els grans valors de les coses més tradicionals. Ara més que mai, ens convé sortir, conèixer, parlar, escoltar, debatre i pensar com podem millorar el futur dels nostres fills; cal tornar a anar de cacera, …, no pel nostre menjar, si no pel nostre “pensament”.
Carinyena
Editat a 
Etiquetes: 4 Respostes per a “El Xarel·lo Vermell no està reglamentat a la D.O. Penedès”
Deixa un comentari
Subscripció als Posts
I als comentaris
VISITES
Distància: 63 radis terr.
Lat. eclíptica: 3 º
Long. eclíptica: 30 º
I no n’hi hauria prou amb fer constar a l’etiqueta la varietat o varietats que té el vi? Què potser hi ha por a “ser copiat”? Què potser tampoc en aquest camp la gent té dret a decidir?
A mí no m’agraden els ghettos ni en negatiu (no pot entrar aquesta varietat) ni en positiu (s’ha de fer amb aquest raïm). Les dues opcions em sonen a dictadura i a manteniment de privilegis.
Només pots posar el nom de la varietat en aquest cas etiquetant com a “vi de taula”. Com a DO Penedès, no es pot etiquetar perquè la varietat no es permesa. Personalment trobo bé que s’experimenti i es busquin nous productes amb els nostres raïms de tota la vida, perquè sempre hi ha més a fer. En aquest cas concret és un exemple del molt que tenim que conèixer encara del raïm que tenim plantat en les nostres terres.
La meva opinió es de que les DO, estan per protegir i controlar , però que desqualifiquin una varietat com es el Xarel·lo vermell que ja havia estat catalogada anteriorment , una varietat mes antiga que el propi Xarel·lo i que pot donar uns vins excel·lents, no ho entenc gens ni mica. Les varietats foranies com els Cabernets o Merlots , poden estar molt be, però si ens volem identificar i guanyar un prestigi algun dia, a part de fer les coses ben fetes , tenim que defensar les nostres varietats, Xarel·lo, Sumolls ,etc. De cabernets ja n´hi han per tot el mon i amb això no podem competir. En resum , si vols elaborar un bon Xarel.lo vermell , tindràs que sortir al mercat com a vi de Taula. Sap greu
El Xarel•lo vermell no està autoritzat a la D.O Penedès, mira que son avorrits aquests senyors de la D.O. Penedès, quan es vinguin a donar conte seran tan petits i tan poc reconeguts internacionalment que ningú s´en recordarà d´ells.
El tema te la seva gràcia, aquests senyors s´han despertat ara amb la genial idea de donar prestigi a la D.O donant a conèixer i potenciant el Xarel•lo com la varietat representativa de la D.O. Penedès, quan realment la major part del Xarel•lo del Penedès es destina a Cava i quan resulta que no son els únics que cultiven Xarel•lo. Què no son bons els Xarel•los d´Alella o de Costers del Segre? I el Xarel•lo vermell? No és Xarel•lo? I abans d´aquesta genial idea, no es feien bons Xarel•los al Penedès?
Al final qui aprofitarà el Xarel•lo vermell serà el Cava.