Arxiu per Autor

 

Ahir dia 3 de Novembre s’iniciaven les activitats de la acabada d’estrenar Escola d’Enoturisme de Catalunya, una iniciativa de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès amb una aposta clara i decidida pel sector enoturístic, un dels més dinàmics de la economia catalana i amb un futur més clar i prometedor. EDECAquesta iniciativa impulsada com he comentat per l’Ajuntament de Vilafranca des de l’Institut Municipal de Formació, ha comptat amb l’important suport de la Generalitat de Catalunya (INCAVI) però també amb les associacions empresarials, no només del Penedès si no també d’altres zones productores de Catalunya, i de associacions professionals totes elles reunides en els Consell Empresarial de la Escola, que té com a missions principals:

  • Impulsar la creació d’aquesta Escola d’Enoturisme.
  • Identificar les necessitas formatives del sector.
  • Proposar les línies d’estudis a seguir.
  • Proposar al Govern de la Generalitat de Cataluñya l’establiment de les titulacions oficials corresponents al sector enoturistic.
  • Proposar al Govern de la Generalitat de Catalunya els estudis i les activitats formatives en l’àmbit de l’Enoturisme.
  • Contribuir a la supervisió i l’avaluació de la qualitat, del rendiment i de la viabilitat econòmica i social de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya.
  • Promoure vincles de col·laboració mútua entre universistats i amb entitats socials i empresarials representatives.

En definitiva aquesta Escola pretén esser una aposta formativa profesTIM CLARKEsional on els estudiants podràn aconseguir la titulació de Tècnic Superior d’Enoturisme a partir d’uns estudis modulars, proposats pel Consell Empresarial, tot responent a la realitat enoturística del nostre país, però també internacional, molt viva i en constant evolució. També s’aposta per l’organització de cursos d’especialització de producció pròpia o en col·laboració amb associacions o entitats del sector.

En aquesta jornada inaugural de l’Escola, s’ha apostat per un seminari que ha portat per títol “To vi or not to vi” on s’ha convidat a Tim Clarke, Director General de Arblaster & Clarke Wine Tours empresa especialitzada en enoturisme amb seu al Regne Unit des de fa més de vint anys i amb un gran èxit d’assistència amb més d’un centenar de persones vingudes de tota Catalunya i des de diversos punts de l’estat espanyol. Clarke va fer un repàs de les oportunitats que s’obren a tot un país vitivinícola amb una imatge tant forta com a Barcelona, avui dia un dels destins turístics més importants del món.

Realment la posta en marxa d’aquesta Escola és una molt bona aposta pel sector vitivinícola i sens dubte serà un element de professionalització del sector enoturístic, una oportunitat única per als cellers i professionals del nostre país per fer del sector enoturístic un referent internacional, com en aquests moments ja ho són zones tan preuades com La Tosacana, Bordeaux, Napa Walley o la Champagne entre d’altres.

TINES DE PEDRASECAMolts èxits, i esperem que en pocs anys aquesta iniciativa reverteixi sobre la economia del nostre sector, el revaloritzi, que hi hagin moltes empreses i persones que es puguin guanyar millor la vida, que la qualitat dels nostres vins i dels nostres cellers transcendeixi més enllà de les nostres fronters, que ens ajudi a fer “territori” i que l’enorme patrimoni cultural que representa la vitivinicultura es consolidi encara més.

Només una petita reflexió des del meu punt de vista i és que en aquest negoci és fonamental el paper de l’enòleg com a comunicador dels projectes vitivinícoles de les empreses i que moltes vegades els “enoturistes” volen conèixer de primera mà qui hi ha al darrere dels vins. En cap moment durant tota la jornada en vaig sentir a parlar ni un minut d’aquest fet i fins i tot, repassant el quadre d’institucions que hi ha al Consell Empresarial de l’Escola, ni hi apareix l’Associació Catalana d’Enòlegs ni el recent creat Col·legi d’Enòlegs i Enòloges de Catalunya. Crec que estaria bé que els convidessin a dir la seva i a participar activament i directament en aquesta Escola.

 

Malvasia

Comparteix!!!

     

    Una de les conseqüències més importants derivades del fenomen del canvi climàtic és la manca de disponibilitat d’aigua per a la irrigació dels conreus, i en el cas de la vinya no és una excepció. Hi ha estudis molt seriosos que pronostiquen unes importants manques de disponibilitat d’aigua per poder destinar als conreus i d’aquí que la poca que n’hi hagi s’haurà de gestionar molt bé el seu ús i el seu racionament.

    Fruit d’aquesta realitat i neguit per part dels productors a països com Austràlia, on ja estan patint seriosament els estralls de la sequera i la manca de volums d’aigua per poder regar, ha estat el recent estudi portat a cap per la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (CSIRO) que porta tres anys treballant en l’ús de noves tecnologies per a la monitorització de l’ús d’aigua a través de satèl·lits. Aquestes tecnologies s’utilitzen amb combinació amb les dades obtingudes en les estacions meteorològiques in situ i amb les dades de referència de la evapotranspiració dels conreus de vinyes i permeten gestionar el reg a través de dades reals i estimades de l’ús de l’aigua, utilitzant tota una sèrie d’eines específiques per a la distribució de la informació així com l’ús de smartphones o plataformes web.

    Les molt interessants conclusions que es deriven d’aquest estudi fet per la GWRDC (Grape and Wine Research and Development Corporation) estableixen una relació entre el índex diferencial de vegetació normalitzada (NDVI) amb el coeficient de evapotranspiració del conreu (kc) de manera que mitjançant la monitorització en temps real per anàlisi de les imatges dels satèl·lits oferides pel sistema IrriSat es poden fer unes previsions a 7 dies vistes de les necessitats hídriques de les vinyes i així actuar puntualment amb els cabals d’aigua exactes per tal de mantenir controlat en tot moment l’estrès hídric de les plantes i assegurar una producció de qualitat.

    Vinya_australia

    Instrumentació per determinar la EvapoTranspiració del conreu

     

    NDVI I COEFICIENT KCProcés de càlcul de les relacions entre el NDVI i el coeficient ce conreu (kc)

     

    Totes les conclusions d’aquest treball estan a l’abast dels productors australians a més de les eines informàtiques necessàries per poder posar en pràctica el sistema de seguiment de l’estat hídric dels conreus i predicció de les seves necessitats d’aigua, i de ben segur que serà una eina molt utilitzada pels productors d’aquell país. Si hi voleu estar informats només heu d’accedir-hi al informe final d’aquest estudi.

    Malvasia

    Comparteix!!!

       

      Només es tracta d’una reflexió que m’ha vingut al cap després del resultat final d’aquests últims Premis Vinari que ha demostrat clarament que els vins de la Terra Alta estan en un gran moment, havent copat el primer lloc de moltes de les categories del concurs, inclòs el Gran Vinari d’Or, el vi que ha obtingut la puntuació més alta de tot el concurs, que ha recaigut en el Mil·lennium 2011, del Celler Xavier Clua, fet que ha recollit àmpliament els mitjans de comunicació. La Terra Alta de tots és coneguda però al meu parer és la gran oblidada. Tots sabem que queda per allà baix, més enllà de Reus, quasi arribant a terres aragoneses, i que no sabem ben be què fan allà, però ara resulta que ens assabentem que hi fan bons vins. Però paradigma dels temps que corren, com és possible això, si amb les conseqüències del canvi climàtic és una zona abocada a la desaparició del conreu de la vinya per a la elaboració de vins de qualitat?.

      MillenniumVull recordar ara una interessant entrevista al diari La Vanguardia que el passat mes d’abril se li va fer al president de Bodegas Torres el Sr, Miguel A. Torres que començava dient que “El canvi climàtic és, sense cap menes de dubtes, la major amenaça per a la indústria del vi en general i per a la viticultura en particular”. Assegurava que el mapa de les denominacions d’origen canviaria dràsticament, no només a Catalunya sinó a també a tota Europa, traslladant-se de les actuals zones productores cap a zones més fredes. Raó no li falta al Sr. Torres i les conseqüències derivades del efecte del canvi climàtic no han de ser menystingudes, essent responsabilitat dels governs de tots els països del món (en especial desenvolupats o del primer món) establir polítiques mediambientals encaminades a minimitzar aquests efectes i buscar la manera de revertir la situació, o pel contrari es posarà en perill la continuïtat de moltes zones rurals d’arreu del planeta, tal i com les coneixem avui dia.

      Però què passa a la Terra Alta?. Una zona amb una climatologia extrema on de ben segur els efectes del canvi climàtic s’haurien de fer evidents abans que no pas a zones mes temperades. Allà a sobre, i en contra dels pronòstics, s’estan fent vins “de medalla”, “esquivant” el canvi climàtic. Això ens ha de fer reflexionar i potser la conclusió a la que arribem és que tot i que el canvi climàtic és una realitat i els seus efectes influeixen i influiran dràsticament en els conreus de vinyes, la realitat a dia d’avui ens indica que la tecnologia enològica ha evolucionat tant que fins i tot en casos extrems és capaç de poder fer miracles al celler, i permetre elaborar grans vins allà on les condicions ambientals ens haurien de fer desistir de poder-hi fer res. Per tant, tot i les dificultats, que ningú abandoni les vinyes, que ningú es mogui de la seva zona de producció que, de moment, tenim recursos per poder treure tot el millor de les castigades vinyes i fer vins que siguin l’enveja de mig món. Ara, això sí, que els governs moguin el cul per donar la volta a aquesta situació i procurem entre tots deixar als nostres fills un món, com a mínim, com el que vàrem rebre nosaltres.

      Malvasia.

      P.D. Us recomano que llegiu l’article “How may climate change affect viticulture in Europe?” de la revista ACE REVISTA D’ENOLOGIA.

      Comparteix!!!

        Divendres passat es fa fer entrega dels Premis Vinari a l’auditori de Vilafranca del Penedès amb una nodrida concurrència de representants dels cellers elaboradors de vins catalans. Els que hi vàrem assistir com a convidats per haver-hi participat com a jurat dels premis vam tenir la ocasió de conversar amb molts d’ells tot parlant del bon moment que travessa el sector vinícola català en quant a qualitat dels vins elaborats, a preus molt raonables i honestos, i la tremenda dificultat que ens trobem en la seva comercialització. Varem veure per allà el conseller Homs que s’hi va acostar a la capital de l’Alt Penedès per recolzar des de les institucions aquesta iniciativa dels premis Vinari. Avui podem llegir a la premsa digital que en una entrevista amb motiu de la gala va fer el comentari que el primer vi que es consumeix a les regions amb tradició de producció vinícola és el local, cosa que a Catalunya no passa, i fa la reflexió de que precisament això és el que hauríem de fer, no pas per militància sinó per coherència.

        Ara us explicaré una experiència que he tingut aquest cap de setmana per posar-vos al cas del que significa “coherència”. Doncs resulta que diumenge, i de una manera casual, vaig anar a parar amb la família a Sant Cugat del Vallès, i com que ja era migdia i la gana començava a fer-se notar, vam decidir acostar-nos a un cèntric restaurant que feia temps ens van recomanar uns amics. El local estava atapeït de famílies, però ens van donVi de Menúar taula de seguida. Menú 24€, primer i segon plat, postres i vi de la casa inclòs. Diguem-ne que el menú no era pas econòmic, però tractant-se d’un diumenge, vés, què hi farem. Em crida l’atenció que promocionen una cervesa que sembla que la elaborin ells mateixos (els propietaris del restaurant), i disposen d’un àmplia carta de cerveses, sobre tot d’importació. A la informació que acompanya la cervesa indiquen, sobre tot, cervesa de proximitat (i tant de proximitat!!!, si la fan ells mateixos, vaig pensar). El cambrer ens pren nota i demanem vi rosat inclòs al menú i sorpresa quan ens porten la glaçonera amb l’ampolla al mig: Rosado Coto de Hayas 2013 D.O. Campo de Borja. Això sí que és coherència, la cervesa de proximitat perquè la fan ells mateixos, i el vi tant se val. Si al igual que les cerveses volen tenir una àmplia carta de vins, que la tinguin, i que tinguin vins de tot arreu, però el vi de la casa, inclòs al menú,… què voleu que us digui; em sembla que a casa nostra hi ha vins molt decents, a preus molt honestos que estan a l’alçada i molt més que el vi que ens van posar, i si més no així sí que donarien exemple de vins de proximitat. Amb la factura ens van deixar un petit paper per omplir-lo e indicar els suggeriments per millorar el servei i els productes que hi oferien, i evidentment hi vaig fer aquesta observació, …, per “coherència”.

        Malvasia

        Comparteix!!!

           

          ESAVulguem o no el futur proper de l’agricultura passarà inexcusablement per emprendre polítiques productives sostenibles, és a dir, que minimitzin els recursos per arribar a la màxima producció i de la màxima qualitat possible. I és tal el grau de sensibilització entre administracions governamentals i productors, que en aquesta tasca fins i tot s’hi estan implicant organismes com ara l’Agència Espacial Europea. El Projecte GrapeLook té com a objectiu dotar als governs i als viticultors d’una eina de treball encaminada a monitoritzar en temps real l’evolució d’una plantació de vinya de manera que es pugui determinar el seu estat vegetatiu en funció de l’aigua aportada o altres paràmetres nutricionals, com ara les aportacions de nitrogen en forma d’adob. El mecanisme funciona mitjançant l’observació des de satèl·lits de les zones productives, i la representació en mapes amb eines a l’abast de tothom (com ara el Google Maps) de l’evolució de l’estat vegetatiu d’aquestes zones. Es poden determinar varis factors, com ara l’increment de massa vegetativa, el consum d’aigua per part de les plantes inclús la evolució de la maduració de la collita o la mancança d’algun nutrient determinat. En base a les dades setmanals aportades pels satèl·lits es poden prendre les decisions oportunes sobre les actuacions a fer en la plantació, i sempre mirant de minimitzar els recursos amb les aportacions o les actuacions indispensables per la consecució dels objectius marcats. Des de fa un parell de campanyes s’estan fent assajos d’aquets sistema de control i presa de decisions a unes plantacions pilot de Sud-àfrica, i en base als resultats obtinguts es podrà perfeccionar i adaptar les modificacions necessàries per perfeccionar el sistema.

           

          GRAPELOOK 2

          Malvasia

          Comparteix!!!

             

            FULLA DE CEPÉs probable que molts de vosaltres conegueu les plantes de vinya anomenades híbrids productors directes, però per als que no hi estiguin familiaritzats amb aquest concepte, farem una mica de repàs d’història de la viticultura. Abans comentarem que la hibridació és un procés de creació d’un nou individu a partir de dues espècies o individus genèticament diferents. Hi ha hibridacions viables i n’hi ha que no ho són (temes de compatibilitat genètica), qüestió que suposo que és fàcil d’entendre.

            En el món de la viticultura es parla de híbrids quan es creuen dues plantes diferents (ja sigui a nivell d’espècie o a nivell de varietat). Els híbrids més coneguts van ser els denominats Híbrids Productors Directes que es van aconseguir creuant varietats de viníferes (Vitis Viníferes), amb varietats americanes, amb la finalitat de que amb motiu de la propagació de la plaga de la Fil·loxera a finals de segle XIX i començaments de XX, es pogués crear un “individu” productor de raïm per vinificació, però resistent a la malaltia (aprofitant els caràcters d’una i altra espècie). L’objectiu es va aconseguir, però els vins produïts a partir d’aquetes noves varietats, eren de poca qualitat, i molt aviat es van descartar i prohibir per poder elaborar vins amprats per les denominacions d’origen, optant-ne única i exclusivament per la tècnica de l’empelt de viníferes sobre americanes per poder posar remei a la maleïda plaga. Tot i així, a França es van arribar a conrear més de 400.000 hectàrees de vinyes d’aquest origen, i a Espanya van arribar a ser més de 10.000, i que van anar desapareixent amb plans d’arrencada subvencionats.

            Ara torna a ressorgir amb força aquest corrent dels híbrids, però en una versió més moderna. Són els Híbrids de Nova Generació. El tema consisteix en intentar crear varietats de viníferes a partir de creuaments (en alguns casos multicreuaments) entre plantes productores de raïm de qualitat i d’altres, que també ho són, però que a més tenen a la seva seqüència genòmica clons que corresponen a caràcters relacionats amb la seva resistència a malalties cripogàmiques. D’aquesta manera es pretenen produir plantes amb una molt bona capacitat de producció de raïm de qualitat, però altament resistents a malalties, amb el conseqüent estalvi (econòmic i mediambiental) en productes fitosanitaris. Aquesta necessitat neix del constant increment de la demanda del denominats vins “ecològics”, “biològics” o “sostenibles”, però també de la constant pressió que les autoritats sanitàries exerceixen contra les indústries productores per a la eliminació d’aquells principis actius potencialment més perillosos i la seva substitució per d’altres de nova creació però a preus molt més cars.

            Una de les empreses que més recursos està invertint en aquesta investigació és la italiana Vivai Cooperativi Rauscedo (VCR), referent mundial en la producció de plantes de vinya, que en 2006 va iniciar les investigacions amb la col·laboració de l’Institut de Genòmica Aplicada de Udine, i posteriorment amb la Universitat de Novi Sad (Sèrbia), i l’Institut de Tecnologia Alimentària Chisinau (Moldàvia). En aquests moments estan treballant sobre més d’una vintena de noves varietats de raïm de vinificació, i unes poques de raïm de taula (de ben segur en els propers anys aquesta col·lecció s’incrementarà notablement), i ja s’estan fent proves de microvinificació de raïm procedents d’aquestes plantes.

            En els propers anys sentirem molt a parlat d’aquestes “noves” varietats ja que com deia, des dels països productors amb climatologies més desfavorables, i on hi ha més preocupació per les noves directives restrictives en l’ús de fitosanitaris, s’està potenciant molt aquesta investigació, i de ben segur hi haurà molt d’interès per provar el seu potencial enològic, i l’acceptació que tindrà per part del mercat.

             

            Malvasia

            ——————————————————————————————————————————

            Actualització del Post.

            Em fan arribar un parell d’aportacions que ajuden a ampliar una mica més aquest post.

            Per una banda l’adreça d’una web molt interessant com és la de l’Associació per a la Promoció de Varietats de Vinya Resistents als Fongs (PIWI International), i per una altra la ressenya d’una molt interessant guia que porta per nom “Les cépages résistants aux maladies cryptogamiques” editat per l’ICV.

            Ja veig que el tema interessa.

            Gràcies per les aportacions.

            Malvasia

            Comparteix!!!

               

              JAMIE GOODEEl Cava és conegut arreu del món, i evidentment els moviments que últimament hi ha al sector són recollits des de fora, i els crítics i periodistes en comenten les jugades. Ahir va tocar el tema Jamie Goode, un dels bloggers més prestigiosos (el seu blog és seguit per milers d’aficionats i professionals del sector), periodista i escriptor, amb força influència en el món anglosaxó. Concretament comentava els seus pensaments arran de la marxa de Raventós i Blanc de la D.O. Cava, i alguns comentaris que havien corregut per la xarxa en contra d’aquesta decisió, en la línia de que els responsables d’aquest emblemàtic celler s’havien equivocat. Goode recull les paraules de Manel Raventós sobre els esforços per intentar treballar amb més forces i de manera conjunta entre els productors en pro d’incrementar la imatge del Cava, i que en no aconseguir-ho han pres la decisió que tots ja coneixem. L’article comença dient “El Cava és, per desgràcia, no “cool”.

              Alguns dels comentaris que deixa anar són:

              • M’agrada el Cava i el recomanaria en la meva columna del diari (es refereix a The Sunday Express on te una columna d’opinió des de l’any 2005), i valoro la seva relació qualitat/preu, però he tastat molts pocs caves seriosos, aquells que pagaria més de 10£ per una ampolla, o que portaria a un sopar de compromís.
              • El Cava pot estar elaborat pel mètode tradicional (o mètode “Champagne”), però només lluita per treure un aprovat just.
              • Invariablement té un gust una mica amargant, una nota resinosa que l’allunya de la puresa de la fruita. Això podria ser per la presencia de compostos fenòlics en el most procedents del les pells. Al tractar-se d’un regió solejada, el raïm s’exposa a la llum intensa que afavoreix la producció d’aquests compostos que passen als vins base, i que es poden intensificar amb les modernes tècniques de vinificació en ambients reductius.
              • Per a aquesta raó no és tan apreciat com el Prosseco, tot i que aquest estigui elaborat per un sistema suposadament “inferior”. L’èxit increïble del Prosecco, a un preu més alt que la majoria de caves, és la mostra que els consumidors els agrada pel que és, i estan disposats a pagar per això.
              • Veuen el cava com un compromís. És “fizz” quan no es poden permetre res més car (ve a dir que els que només busquen bombolles i prou, ja els és suficient).
              • Els cava s’ha convertit en “commodity” (vulgar), i això l’ha portat a una baixada de preu. La marca “Cava” s’ha devaluat. No se si es pot fer gaire per restablir la seva fortuna.
              • Primer de tot faria que el sabor fos més agradable, eliminar el gust resinós que amaga la fruita. Potser variant les tècniques d’elaboració per eliminar fenols o tècniques de vinificació menys reductores? Potser abandonant el mètode tradicional?
              • Per últim, podria ser que per als caves de alta gama, la marca Cava a l’ampolla sigui més un handicap que no pas una ajuda.

              Així ens veuen des de fora, i aquí ens enorgullim de que les vendes de Cava a l’exportació van créixer un 6% l’any passat. A Itàlia es freguen les mans.

              Em sembla que ara hauria d’entrar el tall de l’APM de “no hase falta desir nada más

               

              JAMIE GOODE WINEBLOG

               

              Malvasia

              Comparteix!!!

                 

                vinographyAvui voldria apropar-vos a un dels meus blogs de referència dedicats al món del vi, i que es diu “VINOGRAPHY: A WINE BLOG”, a la xarxa des de San Francisco als Estats Units, i que ja porta més de vuit anys a “l’antena”. És un dels blogs més guardonats del món, i una referència mundial, però en especial americana, dons les opinions i comentaris que en ell s’expressen tenen avui tant o més valor que les dels més afamats prescriptors de l’escena mundial, sobre tot dins del món anglosaxó. Us recomano que el visiteu i que aprofiteu per fer una ullada a una de les seccions més interessants que des de ja fa algun temps està treballant: el monogràfic “The essence of wine”. Es tracta d’un treball que recull un gran nombre de descriptors que utilitzem per definir les sensacions olfactives i gustatives que trobem en els vins, acompanyats d’unes imatges de gran bellesa (que totes elles soles ja t’ajuden a evocar una infinitat de sensacions), i d’una llista de vins on podem trobar aquests atributs, tot posant en pràctica els nostres sentits.

                Espero que us agradi.

                 

                lemon

                 

                Malvasia

                Comparteix!!!

                   

                  Els “castizos” diuen que “no hay mal que por bien no venga”. En una conversa informal algú em va fer reflexionar sobre les conseqüències d’una hipotètica independència de Catalunya i és que la menció CAVA s’hauria de deixar d’utilitzar ja que és una menció protegida pel Consejo Regulador del Cava, depenent del Ministerio d’Agricultura de l’estat espanyol. Tot i així molts se’n alegren ja que aquest fet obligaria a re-inventar el nostre estimadíssim Cava, i a buscar una nova denominació, que aprofitant l’avinentesa, s’ajustés més a la realitat del nostre país i que encabís les diferents zones productores ben diferenciades. Si això és una possibilitat, crec que l’INCAVI ja podria començar a treballar en l’assumpte i estudiar a fons aquest tema, obrint consultes tant a productors i elaboradors com a denominacions d’origen, per tal d’anar avançant feina de cara a arribar a l’hipotètica situació amb els deures fets. I aprofitant la feina, mirar d’establir uns sistema real de regulació tant de qualitats dels productes, com de preus de venda i de comercialització del raïm produït pels viticultors.

                  Ara resultarà que el que no s’ha pogut solucionar en 26 anys, una simple independència vindrà a posar-hi solució. Ja veieu com són de fàcils les coses!!!

                   

                  IOMVUS“Escumós Made in Catalonia”

                   

                  Malvasia

                  Comparteix!!!

                     

                    Els nostre amic Joan Nebot feia ahir una interessant reflexió a VADEVI.CAT, i no li traiem la raó de les seves preocupacions sobre el sector del raïm destinat al Cava, però senzillament pensem que no hi ha solució.

                    raïmÉs possible que degut a les circumstàncies excepcionals d’aquesta collita, alguns elaboradors es vegin obligats a incrementar els preus de compra de raïm i conseqüentment el preu del vi base que es ven a les cases elaboradores. Però molt pocs saben que en l’actualitat hi ha una part important de raïm/vi que s’està produint lluny de Catalunya, fruit de les noves plantacions de vinya que s’han anat fent en termes municipals inclosos dintre de la polèmica regió del Cava, i que no paren de créixer a pesar de les reivindicacions de pagesos i agrupacions vitícoles en pro de que el Consell Regulador tanqui d’una vegada per totes el registre de vinyes i no permeti més plantacions. Aquests importants volums de raïm es produeixen a preus realment baixos, i compensaran els possibles increments que puguin haver al Penedès o la Conca, i per tant difícilment aquest “increment” es reflectirà en els preus finals dels Caves de “batalla” que fa temps circulen per tot arreu.

                    Per una altra banda, en Jordi Alcover fa la reflexió que tots ens hem fet alguna vegada, i és que per què no el Consell Regulador fa realment de “regulador”, en aquest cas de preus, i com bé dieu, no ho pot fer perquè entraríem en problemes legals (com enyorem en aquest cas el model de la Xampanya!). Però el que sí que podria fer és vendre els marxamos que s’han de posar a les ampolles a 3-4€ (i per tant s’incrementaria el preu final de l’ampolla), i amb la recaptació (són molts milions d’euros) subvencionar els projectes de les empreses que apostin per fomentar la qualitat i la imatge del producte. De ben segur és una altra utopia, com moltes d’altres, però la realitat és que si no es dóna una solució, és perquè en el fons no interessa, i per molts ja està bé així la cosa.

                    Malvasia

                    Comparteix!!!
                      Subscriu-te
                      TRADUCTOR

                      ELS NOSTRES VINS

                      DESCARREGA LA FITXA DE TAST

                      Imprimir

                      FITXA TÈCNICA QUIN SIDRAL

                      BE ROS AMB POTES NEGRES 2010 BE NEGRE AMB POTES ROSES 2010
                      … i a Instagram…
                      ARXIUS
                      Widgets

                      FINALISTES-PBC2011

                      Subscripció als Posts

                      RSS_32

                      I als comentaris

                      RSS_32

                      VISITES

                      contador de visitas

                      segueix-nos a twitter


                      US RECOMANEM:
                      valldeperas logo MUNDIAL CORK

                      +500

                      DIAM

                      ADCO

                      LA LLUNA AVUI

                      Waxing Crescent Moon
                      Waxing Crescent Moon

                      The moon is currently in Capricorn
                      The moon is 3 days old

                      Distance: 58 earth radii
                      Ecliptic latitude: 5 degrees
                      Ecliptic longitude: 280 degrees