10sentits

Categoria ‘10sentits’

La setmana passada, tot coincidint amb el llançament del nostre ESCUMOI, ens va arribar la noticia des de l’Escola d’Enologia Jaume Ciurana de Falset que el nostre blog havia estat seleccionat com a blog de la setmana. Els responsables del blog argumentaven que la nostra web era “diferent i molt valuosa per aprendre, gaudir i compartir”, opinió que agraïm, i encara més venint des d’una escola de formació enològica. També comenten que som molt crítics, i que el Consell Regulador del Cava no hi surt gaire ben parat, cosa que podem entendre que des de fora es vegi així, tot i que la realitat és que el que volem és fer una crítica constructiva, sempre mirant pels interessos dels sectors productius, fugint de les megaproduccions a preus irrisoris que no porten riquesa per ningú, i valorant con es mereix un producte tant nostre i estimat com és el Cava; ara que s’acosten eleccions al Consell, veurem quines línies de treball enceta en nou president i si serà capaç de recollir totes aquestes crítiques en pro de treballar per una bona imatge del producte i d’uns preus de raïm més dignes.

Felicitats a l’Escola Jaume Ciurana per la feina que feu. Recomanem el vostre blog com a eina de suport acadèmic a tots els estudiants d’enologia.

10 Sentits

Comparteix!!!

• 

La idea del Projecte ESCUMOI va néixer a l’any 2009 quan després de veremar un raïm de la varietat Sumoi Blanc que vàrem destinar al primer projecte de 10 Sentits, ens vam adonar de les possibilitats i potencial d’aquesta varietat. L’any següent, el 2010, vam tornar a collir raïm de la mateixa finca d’origen, però en aquesta ocasió amb la intenció d’elaborar un vi base per posteriorment fer una segona fermentació en ampolla al igual que es fa amb el Cava. Així el Gener del 2011 ens vam decidir per fer un tiratge d’unes 2.600 ampolles que ara ja tenen dos anys de criança, i que hem considerat que es troben en un punt òptim per ser consumides.

Per a tots aquells que els agraden els detalls i les dades tècniques dels vins, us comentarem que el raïm procedeix d’una finca del municipi de Salomó (Tarragonès) i que respon a les coordenades geogràfiques 41º14’35”N – 1º21’35”E a 252 m. sobre el nivell del mar. La collita es va fer manualment dins la tercera setmana de setembre del 2010, i la vinificació la vam fer al celler El Molí de Rajadell (Bages) on hem fet tots els nostres projectes. Després d’un premsat neumàtic del raïm es va fer una clarificació molt suau del most i es va posar a fermentar en dipòsit d’acer inoxidable a una temperatura de 16-18ºC, prèvia inoculació del llevat seleccionat triat. Després d’uns 12 dies de fermentació, vam anar fen trasbalsos del nou vi per a eliminar les restes de llevats de la fermentació, i després d’una lleugera clarificació i estabilització tartàrica per fred, el Gener del 2010 ens vàrem decidir a fer el tiratge per a la pressa d’escuma en ampolla seguint el mètode tradicional (el mateix que es fa servir pel Cava o el Xampany). Per fer aquesta segona fermentació, primer vàrem tenir que preparar el vi amb l’addició de sucre de canya fins a deixar-lo aproximadament a 24 g/l de sucres totals, i una inoculació de llevats a raó de 1,2·10⁶ cel/ml. Les ampolles les vam disposar en palets de safates de plàstic en una cava de criança a uns 15ºC constants durant to l’any, i la pressa d’escuma fins al consum total del sucre afegit va durar aproximadament uns 100 dies. A partir d’aquest moment els llevats moren per manca d’aliment, i es pot dir que comença la criança pròpiament dita, que l’hem feta durar fins el mes de desembre passat, 2 anys després del tiratge, moment en que hem desgorjat una part de les ampolles elaborades (la resta encara continuarem allargant la criança per veure què dóna de si aquest varietal).

L’ESCUMOI surt al mercat sense dosificació de sucres en el licor d’expedició, i per tant és un Brut Nature. Hem utilitzat taps de suro tradicionals (mànec d’aglomerat i dos discos de suro natural) de la màxima qualitat que ens ha proveït la casa Mundial Cork de Sant Feliu de Guíxols (Girona), una de les més prestigi i trajectòria surera de Catalunya.

El nom de ESCUMOI, com molt bé haureu pogut deduir, deriva de les paraules Escumós i Sumoi (escumós de Sumoi). Aquest nom pretén reivindicar els escumosos de qualitat que es produeixen a casa nostra, amb varietats autòctones, algunes poc conegudes, inclús oblidades, o en molts casos desprestigiades, i que estem segurs que ben elaborades tenen molt potencial per a poder elaborar vins de molt bona qualitat, que poden ser comercialitzats en els mercats més exigents.

Si voleu, aquí teniu la Fitxa de Tast.

Molt aviat el podreu trobar en els comerços que col·laboren habitualmente amb nosaltres.

Desitgem que us agradi !!!

Salut!!!

10 Sentits

Comparteix!!!

• 

Avui és un d’aquells dies que et cau el món a sobre i es fa difícil d’empassar.

Ha estat un dia trist,…, molt trist.

Un núvol negre, molt negre, s’ha aferrat al Penedès, i en comptes de descarregar la seva fúria sobre les vinyes i els camps despullats, ha decidit emportar-se el nostre Pitu, …, en Pitu Cols. Ja feia algun temps que la salut li estava jugant una mala passada i malauradament l’ha vençut, tot i el seu optimisme des d’un bon començament.

Des d’aquí el volem recordar, doncs ell va viure en primera persona el naixement de 10 Sentits, a casa seva, al voltant d’una bona costellada i d’un bon grapat de bons vins. Sempre li volíem reconèixer aquest fet, i sempre li havíem promès que ens tornaríem a reunir per celebrar que aquella llavor va fructificar i que avui 10 sentits és una realitat a la que ell, a la seva manera, hi va aportar el seu granet de sorra.

Allà on vagis t’acompanyarem amb una bona copa de cava, un bon esmorçar, i sempre et tindrem en el record.

Salut, company i amic.

Penedès, 17/10/2012

Els anys passen, però el record perdura

10 Sentits

Comparteix!!!

• 

Observant des del mateix balcó territorial on ha “NASCUT” el vi Quin sidral! ens agradaria remarcar el que hem pogut constatar en el nostre pas per aquest, fins fa poc per la major part de nosaltres (inclús per la major part de la gent de les mateixes contrades), desconegut indret, que en un territori tan esquerp com magnífic, hi NEIXEN moltes altres inquietud dignes de menció.

Sense anar més lluny que un centenar de metres de la finca on va créixer el raïm d’aquest darrer projecte, La Galzerana, s’alça tranquil·la però alhora plena de vida la masia on viuen els seus propietaris.

Mentre preparàvem la presentació de la nostra nova “criatureta” va aparèixer a escena un bressol. Si, un bressol de fusta, gastat pel pas del temps i probablement per la quantitat de nadons que s’hi havien bressolat, heretat pels habitants de la casa i que parlant, parlant… ens va permetre adonar-nos de sobte que en aquest indret no naixien només raïms, o pomes, o infants (és una manera d’expressar-ho, doncs encara arrelats com el que més a la terra, els nens ja no neixen a les cases…) sinó també ART.

De la mà de l’Anna Llenas, la mestressa jove de la casa, que amb el seu pinzell, sumat a tres nens que tot el dia van amunt i avall (i en aquestes contrades és ben bé amunt i avall, avall i amunt, de la masia a l’escola, de l’escola a la vinya…) a més de cuidar i compartir el conreu de la vinya i dels fruiters, que són el pa de la família, plasma retalls de la mateixa natura que els envolta, fent volar la imaginació o potser només copiant el que s’obre imponent davant els seus ulls.

Pintures diverses, moltes d’elles inspirades en l’entorn, un trosset de territori, d’inspiració… Quadres fets amb tècniques diverses, que permeten gaudir dels colors, de les textures reals i de les impostades que recreen o imiten la realitat d’una forma que només pot fer una artista que viu, participa, toca, respira, cada trosset d’aquest bell espai.

Hagués estat la seva il·lusió i el nostre desig exposar tot aquest reguitzell de quadres i altres andròmines reconvertides en insòlites belleses, camuflades en les obres d’art que constitueix la pròpia natura, penjant dels ceps, guarnint els pals, repenjant-se als marges, el dia de la presentació del nou vi, però el temps (meteorològic) no va estar de la nostra part i el dia abans encara patíem per si tot el muntatge se n’anava en orris. Així que canvi de plans i canvi d’indret, no menys bell però probablement amb menys “sentit” o “sentits”.

Creiem doncs que hem de recuperar el desig perdut i la possibilitat de gaudir d’aquests petits plaers (almenys els visuals) i per tant devem un petit homenatge a aquesta gent tan senzilla i alhora tan gran, que ens va fer partícip de les seves petites il·lusions i que a més cada cop que trepitgem aquestes contrades ens acull com si fóssim a la nostra pròpia casa.

Amb el permís i la col·laboració de l’autora i mestressa, volem fer-vos un tastet al nostre blog de tot aquest art: el natural i el dibuixat, amb una galeria de fotos del que hauria d’haver estat el camí cap a la nostra festa : el camí de + 500 que puja fins al bressol de l’art dels 10 sentits.

Per això us animem a que admireu el paisatge a la foto i al llenç, fent esment amb especial il·lusió per part nostra a la col·lecció “inacabada” (com totes les grans obres) inspirada en 10 sentits. Estem molt orgullosos de que els nostres projectes inspirin i motivin qualsevol forma d’art.

Creiem sincerament que de totes les exposicions que deu haver fet l’Anna aquesta és la més singular i real, art immers en el propi art que l’ha inspirat, i permeteu també que això serveixi per donar-los les gràcies (a ella i la seva família) per tot plegat.

Els que estigueu interessats en veure de prop les obres, o fins i tot comprar-ne alguna d’elles, podeu dirigir-vos a la nostra adreça info@10sentits.cat.

10 Sentits

Comparteix!!!

• 

Aquest és el nom que té la nova celebració que ens proposa la gent de Vintaix; una Rave amb tast de vins catalans i jazz en viu a la terrassa de l’Hotel Catalonia de la Plaça Espanya de Barcelona. Una proposta a la que ens han convidat, i encantats hi assistirem amb el nostre Quin Sidral, i on des d’aquí us volem animar a que vingueu a passar una estona agradable, entre bons vins, bona música, i de ben segur, bona companyia.

A més del Quin Sidral, la proposta ens acosta uns vins molt singulars que faran les delícies dels assistents:

• Un blanc de noir de garnatxa i carinyena de la D.O.Q. Priorat, portat pels cosins Marc i Adrià Pérez.
• El Portal Negre del Celler Piñol de Batea, amb 91 punts Parker.
• Les Pedrenyes de la D.O. Montsant, una carinyena conreada en un terreny molt especial de sílex.
• El Coma Fredosa del Celler Hugas de Batlle de l’Empordà, tota una explosió de vi.

També podrem tastar una cervesa artesanal feta a casa nostra, un aiguardent molt especial que s’elabora al Priorat, i la Garnatxa Beer recentment presentada a la Fira de Vins de Falset.

I tot això en un marc incomparable com la terrassa del l’Hotel Catalonia a la Plaça d’Espanya de Barcelona.

Podeu adquirir els tiquets a la web de Vintaix.

Us hi esperem.

10 Sentits.

Comparteix!!!

• 

A partir de demà divendres dia 8, i fins diumenge 10 de juny, ens deixarem caure per la mostra de vins de Catalunya Vijuny’12 que es celebra a Barcelona, l’Avingud a Francesc Cambó, just davant del mercat de Santa Caterina.

Amb més de 70 cellers presents, l’organització pretén que aquest Festival es pugui arribar a consolidar i que s’esdevingui un aparador de gran repercussió dels cellers catalans que elaboren vins produïts amb varietats autòctones, i que a l’hora tenen un cert compromís amb el territori amb els seus productes. En paraules dels seus organitzadors (a càrrec de Vijuny i La Guia de Vins de Catalunya), es tracta d’una mostra que posa al descobert l’ADN dels vins catalans, i és una oportunitat única per poder degustar-los en un espai únic.

Si hi esteu interessats, us hi esperem!!!

10 Sentits

Comparteix!!!

• 

El Projecte QUIN SIDRAL ja és una realitat i des de que el vam treure al mercat no hem parat de rebre felicitacions i demanda d’informació sobre la història del vi i sobre el lloc d’on hem tret els raïms per elaborar-lo. A tots els que ens demanen, els adrecem a aquest blog, on hem recopilat tota la informació tècnica d’aquest vi, i on tots podreu trobar tot tipus de detalls sobre aquest projecte. Respecte a la demanda de vi per poder comprar-lo, ho podeu fer també a través del nostre blog, o anant a les botigues que col·laboren amb nosaltres.

Però de totes les comunicacions que hem rebut us volem fer extensiva la de la Montse Rius propietària del Celler El Vinyet al Poblenou de Barcelona, que es va dirigir a nosaltres demanant-nos la possibilitat de tenir el nostre vi a la seva botiga, amb l’argument de que la seva besàvia era de Selma, un petit poble abandonat a mitjans del segle passat, i que la seva població va anar a viure majoritàriament a El Pla de Manlleu, d’on són els amics de +500 que ens han proporcionat el raïm per a l’elaboració del nostre vi.

La qüestió va despertar la nostra curiositat, ja que de joves, molts de nosaltres havíem anat a aquest petit poble, ara en runes, d’excursió “xiruquera”, i ens ha fet gràcia saber d’algú (llevat dels veïns de la comarca) que sabés ubicar Selma al mapa. La resposta de la Montse ens ha emocionat i per això l’hem volgut compartir amb vosaltres:

“La meva besàvia, la Pepa Morgades, va néixer en unes cases isolades molt a prop de Selma. Sé anar-hi però no puc ubicar-ho exactament, doncs no sé el nom de la partida. Eren molt pobres, de fet treballaven terres de Cal Figueres i no tenien cap propietat tret del carro i l’animal. Van ser 10 germans. Un va morir i aleshores els meus rebesavis van afillar-se un nen. Sempre li van dir el “bordet”, fins i tot ara ens referim a aquesta branca de la família amb aquest renom. Tots els fills es van anar dispersant per l’Alt i el Baix Penedès. La meva besàvia i una germana seva van anar a parar a Bellvei, d’altres cap a les Masuques, uns altres cap a Can Cartró…

Ara fa dos anys vam fer una trobada de descendents dels Morgades al Mas Els Botins, propietat d’un dels descendents i vam aplegar més de vuitanta parents.

Anem molt sovint al Pla de Manlleu a fer excursions i a buscar-hi bolets i sempre que pugem passem per les cases a on va néixer la Pepa i li deien a “Ca la Iaia”.

Malgrat les condicions tant dures que van patir, tots els germans van sobreviure, tret del que va ser substituït pel “bordet”, i tots es van seguir visitant i ajudant entre ells. Quan la guerra enviaven cistelles de menjar, els que podien als que els feia més falta, s’ajudaven a l’hora de collir raïms i fins i tot ara no es falta mai als enterraments!!

Gent molt ferma amb un caràcter especial. Per això tothom deia: “la Pepa, que venia de muntanya”.

Va morir al 1973 a l’edat de 93 anys.

Salut a tots i moltes felicitats pel vostre projecte i per la vostra col·laboració amb la gent del Pla de Manlleu. S’ho mereixen.”

Restes de Selma, amb l’església de Sant Cristòfor i les runes del castell al fons

Per als que no sàpiguen situar Selma al mapa, uns petits apunts:

Selma és un petit poble abandonat situat al terme municipal de Aiguamúrcia a la comarca de l’Alt Camp, a 743 metres d’altitud i presidit per les runes del Castell de Selma, en una zona muntanyosa que fa de frontera natural entre el Camp de Tarragona i el Penedès. Els seus vestigis històrics són mil·lenaris. Hi ha constància de la seva existència des de l’any 977 (Sancta Maria Cezma), així com que des de l’any 1140 fins el 1377 va estar administrat per l’Ordre del Temple (templaris), i que al llarg de la seva història patís innumerables saquejos i intrusions. Es calcula que a mitjans del segle XIV hi vivia una població d’un 250 habitants, possiblement el moment de màxim esplendor de la població. Cal dir que si bé existia un nucli habitat amb una cinquantena de cases, el municipi era molt extens i albergava nombroses masies disseminades per tot el territori. En època templaria hi van haver-hi dues esglésies, la de Santa Maria de la Roca i la de Sant Cristòfor. A mitjants del segle passat es va anar despoblant amb la marxa de tots els seus habitants cap a El Pla de Manlleu, molt més ben comunicat i amb més serveis. A l’actualitat només en queden dempeus les runes d’unes velles cases que formaven el nucli poblacional, i el campanar i restes de l’església de Sant Cristòfor.

Si voleu fer una bonica excursió de mig dia, podeu descarregar-vos aquesta guia que us ajudarà, i també podeu aprofitar per dinar o sopar al Restaurant Mas Pla a l’Urbanització els Rantxos de Bonany (977 63 20 70) a sis quilòmetres al nord del Pla de Manlleu.

10 Sentits

Comparteix!!!

• 

Ja tenim llistat de premiats del sorteig dels lots d’ampolles de Quin Sidral. Ells tindran l’oportunitat de ser dels primers en tastar-lo ja que rebran els seus regals al domicili en ens han indicat. Esperem que quan l’hagin tastat ens puguin fer els seus comentaris que compartirem amb tots els nostres seguidors.

• Bàrbara Mugugliani de Sant Climent de Sescebes
• Enric Fígols de Sant Cugat del Vallès
• Elvira Sabio de Barcelona
• Jordi Molner de Solsona
• Neus Melich de Barcelona
• Oriol Pineda de Barcelona
• Pere Lluis Pujol de Reus
• Ruth Troyano de Reus
• Xavier Riu de Sant Cugat del Vallès
• Joan Segura de Mataró

A tots/totes moltes felicitats!

10 Sentits

Comparteix!!!

• 

Finalment el divendres passat vam fer la presentació del nou vi de 10 Sentits, que com ja sabeu porta el nom de QUIN SIDRAL. La cita era a les 12:30 hores a El Pla de Manlleu, i allà hi vam quedar amb molts amics i seguidors dels nostres projectes amb els que volíem compartir aquesta jornada i ensenyar-los de primera mà com havíem plantejat aquest nou projecte, i sobre tot, trepitjar el terreny de on havien sortit els raïms que havien donat el fruit emprat en la vinificació del nou vi.

Amb la por de que la climatologia no ens acompanyés, vam traslladar l’acte a una carpa situada al costat de l’ermita de Valldosera, i allà, sota el crit de Ostres…! Quin Sidral, vam fer la presentació d’aquest nou vi.

Tot va anar sobre rodes, amb un auditori molt intrigat i encuriosit per aquesta crida que havíem fet dies enrere, i que van respondre molt afectuosament i decididament pujant fins El Pla de Manlleu, on molts d’ells no havien estat mai, i que ens van confessar que s’havien quedat meravellats per l’entorn, el paisatge, la gent i sobre tot l’autenticitat de la zona que van qualificar directament d’impressionant.

Vam començar l’acte agraint la presència de tots els assistents, i donant pas a d’introducció sobre la filosofia 10sentits. A continuació es va donar pas a les explicacions per part de l’Agrupació de Viticultors de El Pla de Manlleu +500 que van informar a tots els assistents de seu treball a la vinya, de la manera de fer les coses que tenen, de qui esperit és el que els impulsa, i sobre tot donar explicacions de les característiques de la zona vitícola que ha estat el bressol del Quin Sidral, fent especial ressò del terrer de la vinya La Galzerana, a quasi 700 metres d’alçada.

A continuació es va prosseguir per les explicacions pertinents sobre el nou vi presentat, des de els detalls de la seva elaboració, i el per què del seu nom (que ja sabeu els seguidors d’aquest blog), i acte seguit es va passar a fer la degustació del nou vi, maridat amb ostres, tal i com suggeria el crit de guerra que ens havia convocat a l’acte.

I per finalitzar vam dinar tots plegats al Restaurant Mas Pla de Els Ranxos de Bonany, on a més de continuar tastant el Quin Sidral, vam fer una petita avançada d’altres projectes que tenim a la cartera, i que de ben segur veuran la llum properament.

Us deixem amb algunes fotografies de l’acte.

10 Sentits

Comparteix!!!

• 

El projecte del 2011 s’ha plantejat sobre la base de la varietat Montonega o Parellada, que els amics de l’Agrupació de Viticultors del Pla de Manlleu +500 ens han cedit per poder elaborar un vi especial i que ja fa temps ens venia molt de gust de fer. Com tots sabeu aquesta varietat és una de les tradicionals a la zona del Penedès (a més d’altres zones vitícoles de Catalunya), i una de les varietats autòctones amb les que s’elabora el cava. No és una varietat molt afavorida per les crítiques ja que de per sí té un potencial limitat. Habitualment produeix vins de baixa graduació i poc cos, però conreada en zones elevades i amb un sistema de conducció adequat pot incrementar el seu potencial alcohòlic i produir vins molt més fins. En l’elaboració dels caves és una varietat que, generalment, no marca caràcter en els cupatges i més aviat s’utilitza per equilibrar els vins amb molta estructura com podrien ser els elaborats amb Xarel·los i Chardonnays, però aquells elaborats amb montonegues d’alçada i de verema tardana tenen un comportament diferent, mostrant-se molt més florals i fins, conferint als cupatges tradicionals unes notes de frescor i subtilesa molt peculiars.

En base a aquesta realitat, i donat que la zona del Pla de Manlleu, amb moltes vinyes per sobre dels 500 metres d’altitud, conreades per un grup de viticultors implicats en potenciar i promocionar la seva bona feina junt amb unes condicions edafològiques i climatològiques realment envejables, ens va portar a plantejar la possibilitat d’elaborar un vi 100% Montonega però mirant de fer una elaboració molt especial, intentant d’extreure el màxim potencial de la varietat tot unit a una enologia arriscada com més endavant anirem desvetllant. Però abans comentar que la Parellada i la Montonega són sinonímies de la mateixa varietat, però físicament hi ha una diferencia significativa en l’aspecte dels gotims quan arriben al seu punt de maduració i és que la Montonega fa un gotim menys compactat que la tradicional Parellada, i la coloració dels grans de raïms és més vermellosa, per la qual cosa, en plena maduració, és bastant fàcil diferenciar una de l’altra, i d’aquí que aquest grup de viticultors la vulguin potenciar com a una subvarietat amb característiques pròpies, tot i que genèticament són idèntiques.

Durant el mes d’agost vàrem anar fent controls de maduració en varies finques d’aquesta zona, i després de constatar que la finca Galzerana era la que presentava un major equilibri entre concentració de sucres i acidesa total, i que tant a nivell sanitari com a nivell organolèptic dels grans de raïm els controls eren òptims, doncs vàrem prendre la decisió de triar aquesta parcel·la pel nostre nou projecte. La Galzerana es troba al municipi de Querol (Alt Camp), a les coordenades geogràfiques 41º24’41.59”N / 1º27’12.41”E, a 690 metres d’altitud sobre el nivell del mar. És una vinya conreada en vas, amb una poda curta i una producció de uns 8.000 Kg/Ha ,plantada en un terreny de composició franca-calcària i bastant pobre en matèria orgànica. La maduració va ser bastant lenta i si bé tots els veïns de la zona ja havien collit, nosaltres vam apostar per esperar el màxim possible sempre i quan la meteorologia ho permetés; hi van haver moments d’incertesa ja que la graduació alcohòlica probable encara era bastant baixa i anaven passant els dies i no hi havia millores significatives, però l’acidesa aguantava i el temps era esplèndid, amb amplituds tèrmiques molt marcades (diferències tèrmiques nit/dia de 15 a 18ºC), fet que afavoriria una bona maduració i un bon equilibri dels raïms.

Finalment la verema es fa fer el dia 13 d’octubre, en un dia molt calorós i amb un cel blau radiant; per les nostres dades devia ser una de les últimes finques a ser collides de tota Catalunya (si més no de raïm blanc). La verema va ser manual amb l’ajuda dels nostres amics de l’Agrupació de Viticultors del Pla de Manlleu, i els raïms es van anar seleccionat a mida que s’anava collint, sobre tot per descartar gotims amb grans picats pels ocells o rossegats pels senglars. Es van col·locar amb cura en caixes de 20 Kg, i es van portar ràpidament en camió fins al Celler El Molí de Rajadell on ja ho teníem tot a punt.

El palntejament de vinificació va ser fer una Maceració Carbònica (MC), però no amb tot el volum de raïm collit (ho explicarem més endavant), només amb un 75% de la verema. Per aquest motiu vam dipositar aquesta part de gotims de raïm sencers en dipòsits d’acer inoxidable prèviament adaptats i ubicats en una cambra on podíem controlar la temperatura. Els dipòsits, una vegada plens de raïms, es van saturar de gas carbònic per tal de crear l’ambient idoni per a aquesta tècnica d’elaboració, i es van tancar hermèticament per evitar que el gas marxés a l’atmosfera, tots a dins de la cambra a 35ºC. Durant 12 dies vam anar fent controls periòdics per tal de valorar l’evolució dels grans i decidir el moment adequat per finalitzar la maceració i passar a premsar. Els tastos d’aquets grans van ser molt curiosos i sorprenents ja que com tots sabeu en el procés de maceració carbònica es produeix una fermentació intracel·lular portada a terme per alguns enzims propis del gra de raïm, i el gas carbònic que es produeix queda retingut al seu interior. Doncs com comentàvem, durant els tastos vam tenir oportunitat de trobar uns grans que posats a la boca i mastegats per valorar la seva evolució organolèptica, ens donaven sensacions picants, molt afruitades, de llaminadura i macedònia amb marcada presència de carbònic al seu interior, i a tots ens recordaven els famosos peta-zetas que menjàvem de petits, o fins i tot els sidrals dels nostres pares i avis que servien per preparar un llaminer refresc. Realment va ser una experiència única i molt gratificant, i de veritat, tot el muntatge que vam tenir que improvisar per poder posar en pràctica aquesta tècnica va ser espectacular coincidint tots plegats que realment vam muntar tot un sidral per poder-ho fer.

Quan vam decidir posar punt final a la MC es va procedir a refredar el raïm, i a desrapar-lo i premsar-lo, i després de desfangar el most en fred, vam fer la sembra de llevats per iniciar la fermentació alcohòlica que va trigar 14 dies fins que el vi va quedar completament sec. En aquest punt comentar que per a aquest vi hem fet servir dos llevats diferents en la tècnica de la co-inoculació; primer un llevat “no sacharomyces” per intentar aconseguir un vi més peculiar i distant a les clàssiques elaboracions de vins bases per cava, i a mitja fermentació vam inocular un “sacharomyces” per assegurar un bon final de fermentació i que no quedessin restes de sucres sense fermentar (interessant recuperar el post “Fermentacions espontànies?”). Durant els últims dies de fermentació, vàrem tancar el dipòsit de fermentació per impedir que marxés tot el carbònic, ja que la intenció era mirar d’aconseguir conservar el màxim de gas possible, i que quedés un residu important en el vi; volíem treure un vi que una vegada en ampolla conservés bastant de gas com a record del procés de maceració carbònica.

Finalitzada la fermentació alcohòlica, vam fer un trasbals per eliminar les lies més grolleres, però vam conservar les més fines per deixar un temps de criança sobre aquestes lies i mirar d’aconseguir més estructura en boca i sobre tot més volum i untuositat.

Per una altra part, i com hem comentat anteriorment, la MC es va fer al 70% del volum de raïm, mentre que al 25% restant es va fer una elaboració tradicional, amb una petita maceració inicial sobre les pells dels raïms desrapats en fred, i fermentació amb llevats seleccionats a baixa temperatura. El plantejament inicial era que desconeixíem com ens podria quedar la MC, i volíem preservar una part del raïm elaborat d’una forma més tradicional per tal de poder tenir la possibilitat d’utilitzar-lo com a “refresc” en cas de que l’altra part perdés part d’aquesta fruitositat característica d’aquesta varietat.

A partir del moment en que la part elaborada com a MC la vam deixar en contacte amb les líes, vam anar fent un seguiment organolèptic, per mirar de comprovar que es guanyava en riquesa en components estructurals provinents dels llevats, i sobre tot es preservaven les peculiaritats que ens havia aportat la MC. En un moment determinat van fer un prova de cupatge entre la part de MC i la no MC, i vam comprovar que es potenciava enormement les característiques organolèptiques de ambdós vins, i sobre tot mantenint el caràcter que la MC ens havia aportat a la major part del volum elaborat, i per tant vam decidir unificar el conjunt, i continuar uns dies més amb la criança sobre lies, però a partir d’aquest moment amb tot el volum del vi.

I després de varies sessions d’anàlisi organolèptic per comprovar l’evolució del vi, vam decidir donar per finalitzada la fase de criança sobre lies i amb una suau clarificació vam aconseguir sedimentar totes les mares, fet que ens va facilitar un trasbals molt suau i sense filtració per finalment deixar el vi a punt per fer els últims retocs d’afinament prèviament a l’embotellat.

Només quedava decidir tots el elements del vestit d’aquest nou vi, i sobre tot amb quin nom el trauríem al mercat. Donat que durant la fase de maceració tots hi vam coincidir que els grans semblaven sidral, i amb l’enrenou que hem muntat aquest any per fer aquesta elaboració tan especial i peculiar, el vi no podia portar cap altre nom que QUIN SIDRAL.

L’encàrrec del disseny de l’etiqueta i imatge de l’ampolla el vam donar al nostre col·laborador habitual en aquests temes, MARTINEX, que realment creiem que va captar l’idea del que ens va passar pel cap quan estàvem en plena feina i ho ha plasmat en una etiqueta plena de color i realment explosiva. L’impressió de les etiquetes amb tecnologia digital l’ha feta Adhesivos Coromina S.A. (ADCO) de Lliçà de Vall, sobre paper SIRIO PEARL ICE BLANC. Aquest any ens hem decidit pel tap tecnològic de la casa DIAM.

10 Sentits

Comparteix!!!

•