El tast d’un vi és mes un art que una ciència, ja que exigeix una sensibilitat i sutilidad en el llenguatge que transmeti de manera excitant una impressió fugaç. Actualment existeixen maquines que confirmen les apreciacions poètiques que realitzen els bons catadores. Aquestes maquines poden trobar-se en els millors cellers i permeten o ajuden a detectar gran quantitat de compostos presents en els vins.
Fases del tast
-
Anàlisi visual: el color, la transparència, lluentor, intensitat, matisos del pigment i formació de bombolles.
-
Anàlisi de les aromes: fruiters, florals, herbacis, torrats i especiados, valorant la seva neteja, complexitat i intensitat.
-
Anàlisi de les sensacions en boca: acidesa, impressions dolces, astringencia donada pels taninos, matèria i cos, equilibri, persistència de les aromes, etc.
Anàlisi visual
En descorchar una ampolla el primer a analitzar és el seu suro. Est ha d’estar lleugerament humitejat pel vi, això demostra que l’ampolla s’ha guardat sempre inclinada. En pressionar el suro s’ha de comprovar la seva flexibilitat, la seva aroma i confirmar que solament fa olor de suro lleugerament envinado. Quan el suro presenta olors fortes i estranys, pot haver-hi contaminació en el vi. Davant aquesta sospita, s’ha de servir una mica de vi en la copa i comprovar la seva olor. Si això no aconsegueix, es prova el vi en boca i si no resulta agradable s’escup. S’ha de rebutjar qualsevol ampolla que tingui el suro espatllat.
Anàlisi de les aromes
Aquesta és la fase mes important i decisiva del tast, per començar s’aproxima el nas a la copa per comprovar de manera global que no hi ha aromes desagradables en el vi. No han de detectar olors avinagrados, sofres, all, cautxú o paper. Per això, és molt important vigilar la neteja de la cristalleria que s’usa en el tast i assecar-la a l’aire, per no confondre les aromes. En remoure la copa i sostenint-la pel seu peu, les aromes del vi s’airegen, i és est el moment d’acostar el nas intentant reconèixer les olors del vi. Els millors vins són sempre aromàtics i complexos, i es van obrint, expandeixen o apareixen en la copa, fent-se més expressius a mesura que fan contacte amb l’aire.
Anàlisi de les sensacions en boca
Després d’analitzar les aromes es procedeix a degustar el vi en boca, per a això s’ha de beure lentament una petita quantitat de vi. Un buche mesurat per mantenir-ho i remoure-ho en la boca durant uns segons. El primer contacte del vi es nota en els llavis i en la punta de la llengua. El més convenient sol ser utilitzar un termòmetre per mesurar la temperatura del vi en la copa, i així memoritzar les sensacions en les diferents temperatures. Típicament s’utilitzen 10ºC per als blancs, 11ºC per als rosats, i 16ºC per als negres.