10sentits

Entrades etiquetades com a ‘Cervesa’

Vi o cervesa?

Molt original l’aposta de la bodega Corona de Aragón que ha tret al mercat un vi de Garnatxa, de tan sols 4,8º, i amb una presentació en ampolla de 33 cl. com si d’una Coronita es tractés. No cap el menor dubte que és una clara aposta per apropar el món del vi al públic més jove, i s’ha de veure quins són els resultats.

El vi en sí encara no l’he tastat, però ja tinc curiositat de saber quin gust té, i sobre tot l’experiència de prendre-ho, a l’estil cervesa, per veure si el subconscient em juga una mala passada.

Malvasia

Comparteix!!!

• 

Fa uns dies que passejant per Barcelona vaig passar per la porta del VINÒDROM, un nou local de tapes i com el seu nom indica, també de vins, al carrer Rocafort cantonada Tamarit, el barri que va posar de moda Ferran Adrià amb el seu local Inòpia, tot just al davant d’aquest que us comento. L’aventura del Ferran amb l’Inòpia es va acabar, i en el seu lloc han obert el Lolita Taperia, intentant conservar i aprofitar la estela del gran mestre de la cuina, que a la seva vegada va emigrar cap al carrer Entença cantonada Paral·lel amb el local Tickets. No cal que comenti que per tot el barri està tenint lloc un curiós procés de reconversió i se n’obren més locals de característiques similars, amb la tapa com a protagonista, i la cuina de “qualitat” com a bandera. I a sobre com que aquest tipus de menjar és molt popular entre els turistes que visiten la ciutat, i aquests locals surten a totes les guies especialitzades de nova edició, no cal que comenti que el barri s’ha omplert de curiosos personatges de sandàlies i mitjons, càmera de fotos en mà, barrets de palla, pell de gamba i mapa a la butxaca del darrera, voltant per tot arreu a veure en quin “bareto” es pot entrar a fer la tapeta. Inclús minibusos de grups de turistes que ja han fet la reserva amb algunes setmanes d’anticipació es veuen aparcats a algunes cantonades.

Però bé, el fet no és que el barri s’hagi posat de moda, sinó el local en qüestió que us comentava: VINÒDROM. M’acosto a veure quina pinta fa, i la veritat és que molt bé; un local de dimensions reduïdes, una bona carta de vins que els serveixen a copes, les tapes tenen bona pinta, encara que de ben segur no deuen ser tan originals ni sofisticades (ni cares) com les del gran mestre, però ahhhh, per tot arreu veig la imatge de Estrella Damm. Al tendal de la porta es veu el logo de la cervesera a banda i banda amb el nom del local centrat. A l’interior per tot arreu hi ha glaçoneres plenes amb ampolles de cervesa (la Inèdit), i molta gent, en comptes de fer la tapa amb vi (és el que s’espera d’un local que es diu Vinódrom) ho fa amb cervesa.

No tinc res a criticar als promotors de la idea, potser que podrien haver batejat el local amb un altre nom, i només que alabar la feina que estan fent des de màrqueting els responsables de Damm. No només s’han “apropiat” dels símbols de la cultura i tradició catalanes, sinó que a més s’han colat a les taules dels millors restaurants de casa nostra per la porta gran, i ara només els hi falta patrocinar nous locals amb un “feeling” de qualitat, de cuina tradicional però ben feta i amb encant, per acabar de guanyar-se el públic i evidentment consolidar la imatge de marca i de beguda líder. Fins ara, els que estimem el món del vi ens preguntàvem com era possible que les empreses vinícoles més fortes de casa nostra no poguessin fer un anunci com els que fa Damm, i segurament la resposta està en el potencial econòmic que hi ha al darrera, però que no s’hagi pensat en els patrocinis de bars especialitzats on el binomi “tapa-vi” podria ser una plataforma important per a donar a conèixer els nostres vins i rellançar la cultura del vi de qualitat, a l’estil del que fa Fastvínic, crec que no té cap mena de justificació.

Al final perdrem l’últim tren.

MALVASIA

Comparteix!!!

• 

Per si no ho sabíeu, totes les xarxes socials van plenes de crítiques i comentaris cap a l’anunci d’Estrella Damm protagonitzat pels Amics de les Arts. Hi ha comentaris de tots colors, des dels que diuen que s’apoderen dels símbols del nostre país i amb la fibra nacionalista ens fan congregar amb aquesta cervesa, a els que el critiquen perquè les dones que hi apareixen fan un trist paper, o en el nostre àmbit perquè la cultura del vi a casa nostra va ser molt abans que la de la cervesa.

No seré jo qui atiï el foc de la polèmica, però personalment crec que l’anunci està fet de manera magistral, que el que pretén comunicar ho fa de manera clara jugant amb les emocions de les persones, i que si té tantes crítiques deu ser perquè molta gent s’hi fixa (això vol dir que l’anunciant l’ha encertat de ple), i que potser les enveges només deixen veure els defectes en lloc de les virtuts. És un anunci fet per joves i adreçat a joves però també a tots aquells que se senten joves. L’anunciant  té molt clar quin és el seu target i per tant ha jugat amb les armes que sap que podran influir en la “intel·ligència emocional” d’aquest públic. El sector del vi en general, mai de la vida farà un anunci com aquest, perquè Damm el que anuncia és la seva cervesa, no cervesa genèrica, i en el sector del vi hi ha molts interessos, que no sempre troben un punt de convergència.

En el meu post de fa unes quantes setmanes titulat Continua el descens del consum de vi, ja em referia a aquest fet, i a com les empreses cerveseres afrontaven les seves agressives i molt be planificades campanyes de publicitat, amb inversions milionàries (perquè el pressupost de Damm en publicitat deu superar amb escreix el de totes les empreses vinícoles del nostre país juntes), amb missatges clars, i a públics objectius clars. Si parlem de sector del vi, tots mirem cap a les administracions, i encara és hora que des del propi sector la gent es prengui el tema amb seriositat, i que tots remem de forma conjunta cap al mateix objectiu. Lamentablement tenim el que ens mereixem, i quan d’altres ens roben en cor amb idees originals i amb missatges que connecten, en lloc de aprendre i buscar la reacció del me too, només hi veiem els defectes.

Un proverbi xinés deia que quan el mestre assenyala amb el seu dit la lluna plena, els necis només aconsegueixen veure la punta del dit.

¡Obrim els ulls i intentem tots aconseguir la lluna!

Malvasia

Comparteix!!!

• 

Aquest cap de setmana han fet al meu poble una fira de cervesa artesana. La veritat és que sorprèn l’èxit d’aquest tipus d’esdeveniments i l’augment d’el·laboradors en els últims anys. Durant la fira vaig tenir l’oportunitat de conèixer en Guillem Laporta, sommelier cerveser, una enciclopèdia del món de la cervesa. Va oferir una molt interessant xerrada on explicava la història de la cervesa, la seva producció i els molt diferents estils i tipus de cervesa que podem trobar. Finalment va oferir un tast de cervesa, i en aquest punt inevitablement va fer referència comparativa amb el vi. Vaig pensar que de fet són productes que no disten tant i que les dues son begudes alcohòliques d’origen fermentatiu considerades com aliments.

Tot reflexionant amb ell, vam arribar a la conclusió de que sovint presentem el vi i la cervesa com a productes oposats i “en guerra”. El vi en els últims anys està patint un retrocés en el consum i per contra la cervesa un augment. Des del sector vitivinícola es senyala a la cervesa com una de les culpables d’aquesta davallada, però si ens mirem el món des de la globalització ens adonarem que en els països típicament cervesers, aquest efecte curiosament és el contrari.

Però què fa que a casa nostra augmenti la cultura cervesera? Molts diran el preu, però veient el creixement de les cerveseries artesanes, això queda en entredit. D’altra banda, a casa s’ha perdut el porró i potser l’hem canviat pel quinto. Potser és el grau alcohòlic més baix, potser la potència de les campanyes publicitàries, potser el fet de que el vi estigui de moda i que s’hagi convertit en un producte elitista, potser els mossos també hi han posat el seu granet de sorra…

De totes maneres, la proliferació de les cerveseries artesanes m’obre la porta a pensar que la gent ja no consumeix pel simple fet de consumir, sinó que busca quelcom més. S’informa, busca trets diferencials i productes exclusius… potser és la resposta a la globalització. Per tant en el fons s’observa una tendència de mercat similar en vi i cervesa.

Però per què l’augment de les cerveseries artesanes? Doncs crec que la resposta pot ser fàcil; és un producte artesà reinventat, amb segell personal, amb moltes possibilitats d’innovació i creació, amb una llibertat d’actuació molt més amplia que en el món del vi.

Curiosament el món del vi veu en la cervesa un competidor que li pren consumidors i el món cerveser veu al vi com l’enemic a batre i superar.

Potser que parem i mirem d’entendre què passa. Potser caldria que el vi comencés a trencar aquest llaços tradicionals que ens mantenen tancats en productes “clàssics” i les autolimitacions que ens imposem. Potser hauríem de veure aquests nous productors de cervesa com a revolucionaris i prendre exemple en el món del vi. Per què no podem innovar en vi, per què no ens reinventem?

Jo per començar portaré a en Guillem a visitar el celler i aniré a veure la cerveseria. Potser podrem creuar idees.

Potser n’aprendrem.

Potser convé obrir la porta del celler i deixar entrar aire fresc.

Macabeu

Roda dels aromes de la cervesa

Comparteix!!!

•