10sentits

Entrades etiquetades com a ‘Champagne’

El Cava és conegut arreu del món, i evidentment els moviments que últimament hi ha al sector són recollits des de fora, i els crítics i periodistes en comenten les jugades. Ahir va tocar el tema Jamie Goode, un dels bloggers més prestigiosos (el seu blog és seguit per milers d’aficionats i professionals del sector), periodista i escriptor, amb força influència en el món anglosaxó. Concretament comentava els seus pensaments arran de la marxa de Raventós i Blanc de la D.O. Cava, i alguns comentaris que havien corregut per la xarxa en contra d’aquesta decisió, en la línia de que els responsables d’aquest emblemàtic celler s’havien equivocat. Goode recull les paraules de Manel Raventós sobre els esforços per intentar treballar amb més forces i de manera conjunta entre els productors en pro d’incrementar la imatge del Cava, i que en no aconseguir-ho han pres la decisió que tots ja coneixem. L’article comença dient “El Cava és, per desgràcia, no “cool”.

Alguns dels comentaris que deixa anar són:

• M’agrada el Cava i el recomanaria en la meva columna del diari (es refereix a The Sunday Express on te una columna d’opinió des de l’any 2005), i valoro la seva relació qualitat/preu, però he tastat molts pocs caves seriosos, aquells que pagaria més de 10£ per una ampolla, o que portaria a un sopar de compromís.
• El Cava pot estar elaborat pel mètode tradicional (o mètode “Champagne”), però només lluita per treure un aprovat just.
• Invariablement té un gust una mica amargant, una nota resinosa que l’allunya de la puresa de la fruita. Això podria ser per la presencia de compostos fenòlics en el most procedents del les pells. Al tractar-se d’un regió solejada, el raïm s’exposa a la llum intensa que afavoreix la producció d’aquests compostos que passen als vins base, i que es poden intensificar amb les modernes tècniques de vinificació en ambients reductius.
• Per a aquesta raó no és tan apreciat com el Prosseco, tot i que aquest estigui elaborat per un sistema suposadament “inferior”. L’èxit increïble del Prosecco, a un preu més alt que la majoria de caves, és la mostra que els consumidors els agrada pel que és, i estan disposats a pagar per això.
• Veuen el cava com un compromís. És “fizz” quan no es poden permetre res més car (ve a dir que els que només busquen bombolles i prou, ja els és suficient).
• Els cava s’ha convertit en “commodity” (vulgar), i això l’ha portat a una baixada de preu. La marca “Cava” s’ha devaluat. No se si es pot fer gaire per restablir la seva fortuna.
• Primer de tot faria que el sabor fos més agradable, eliminar el gust resinós que amaga la fruita. Potser variant les tècniques d’elaboració per eliminar fenols o tècniques de vinificació menys reductores? Potser abandonant el mètode tradicional?
• Per últim, podria ser que per als caves de alta gama, la marca Cava a l’ampolla sigui més un handicap que no pas una ajuda.

Així ens veuen des de fora, i aquí ens enorgullim de que les vendes de Cava a l’exportació van créixer un 6% l’any passat. A Itàlia es freguen les mans.

Em sembla que ara hauria d’entrar el tall de l’APM de “no hase falta desir nada más”

Malvasia

Comparteix!!!

• 

La cadena de supermercats anglesa Sainsbury, començarà en breu a comercialitzar amb marca pròpia de la cadena el seu primer “English Sparkling”. Es tracta d’un escumós de la collita 2007 elaborat amb Chardonnay, Pinot Noir i Pinot Menieur procedent del celler Denbies Wine Estate, que és el que més extensió de vinyes posseeix al país britànic (unes 107 ha.). Els responsables de la cadena han arribat a aquesta decisió després de constatar que les vendes d’aquest tipus de escumós al país britànic es van doblar l’any passat. Des de ja fa temps som coneixedors de la nova realitat vitivinícola del sud d’Anglaterra, que gràcies al canvi climàtic sembla que gaudeix d’unes condicions molt favorables pel conreu de la vinya, i per tant de la producció de vi, fet molt ben acollit i valorat per una de les potències consumidores de vins (i de crítics de vins per quilòmetre quadrat) a nivell mundial. I com que no tenen tradició vitícola, doncs han optat lògicament per copiar allò que per ells és qualitat i imatge, que en aquest segment és el xampany.

El preu al que es vendrà aquest escumós als lineals de les botigues és de 19.99£, quatre vegades més car que el cava de marca pròpia que comercialitza, i em fa reflexionar sobre varies coses:

• Qui ha dit que el mercat no accepta productes d’un preu “digne”?
• No dubto que la qualitat del producte sigui mereixedora dels més grans elogis, però un altre escumós de qualitat com és el nostre cava mai ha tingut cap mena d’oportunitat de posicionar-se entre els vins d’elit venuts al país britànic, i en canvi, un de nou, beneït per la crítica i l’opinió pública des del seu naixement, ja ha trobat el seu nínxol de mercat.
• Evidentment no és el mateix una zona productora 30.000 ha com la cava de , que uns quants camps de futbol dedicats al correu de la vinya, i d’aquí que s’ha de deduir que l’exclusivitat i l’excel·lència es fan pagar, i qui vol vendre exclusivitat i excel·lència, ha de valorar el que fa i com ho fa.
• Sens dubte és envejós com s’ho fan els anglesos, i que aquí no hem sabut fer mai, i és que sota el paraigües Cava hem anat a vendre tota una legió de vins escumosos, alguns d’ells infectes i a preus de “derribo”, sense cap mena de projecte de posicionament i d’imatge del producte genèric. Evidentment no tot està podrit a la vinya del Senyor, i caldria destacar comptades excepcions (bastants cellers però en conjunt petits volums) de gent que està fent grans productes, d’una altíssima qualitat i a preus molt honestos, que malgrat els seus esforços, ara més que mai volen allunyar-se del concepte genèric “Cava”, que només els hi està portant problemes allà on van a vendre.
• Se’m queda la cara de tonto pensant que encara avui dia, per a molts consumidors de la nostra estimada “àrea econòmica”, seguim sent el rebost d’Europa, a preus de misèria, i més val que no ens queixem o ens faran pam pam al culet.

A tot això, coincideixen en el temps, les xifres de vendes de cava de l’any passat presentades pel Consell Regulador del Cava, i la noticia que per quarta vegada a l’historia s’han venut més ampolles de cava que de xampany als mercats internacionals (concretament al 2011, 11 milions d’ampolles més de cava que de xampany). La noticia publicada pel diari Expansión, assegura que amb aquesta dada es consolida la substitució del xampany pel cava als mercats internacionals pel menor preu del producte de casa, i que confirma que aquest sector sortirà airós de la crisi internacional gràcies a la seva relació qualitat-preu. El que no es comenta és que la qualitat cada vegada més va a la baixa (busqueu les últimes qualificacions de les collites de cava), i que el preu encara baixa més; per tant la famosa relació qualitat-preu s’incrementa, però no afavorit per la qualitat sinó en detriment d’un menor preu. ¡Què més voldrien els productors d’aquí, les xifres de negoci dels xampanys, ni que sigui venent menys ampolles!!!; només cal comparar els preus de raïm de la passada campanya que a la xampanya es va arribar a un promig de 5€/quilo, i aquí es va situar sobre els 0,25€. Tampoc diu res de la tensió que es respira al sector, on un nouvingut està fent destrosses al mercat (però no fa res que altres no fessin temps enrere), ni dels greus problemes de supervivència de moltes de les caves que fins fa poc s’anaven guanyant les garrofes però ara ja amb un futur incert, ni d’algunes de les empreses emblemàtiques i senyeres d’aquest sector, que només podran subsistir gràcies a la diversificació del negoci.

A veure com li queda el cos al “vell amic” que se li omple la boca d’excel·lències del cava i les varietats autòctones, que, ni que sigui de pas, no deixa de tenir també la seva part de culpa (com tots els que estem implicats en el sector) en aquesta situació tant lamentable.

Malvasia

Comparteix!!!

• 

Segons informa la revista Decanter.com, els preus de venda del Champagne (parla del Regne Unit però s’entén que serà generalitzat) s’incrementaran amb tota probabilitat a partir del proper inici d’any com a conseqüència dels increments en els preus del raïm a les zones productores. Es parla que els preus pagats pel raïm supera els 5€/kg, mentre que pel raïm destinat als Gran Crus s’ha arribat a pagar uns 6€/Kg. Inevitablement aquests increments respecte a l’any passat els han de traslladar al producte final ja que en els últims anys hi ha hagut una important contenció deguda a l’actual context econòmic, però la situació sembla que no es pot sostenir per més temps i la pujada de preus del producte en el punt final de venda serà irremeiable. Es parla que aquesta pot arribar a ser d’un 3%, però els compradors de les grans cadenes parlen de fins al 7,5%, amb el risc que aquest increment faci frenar les vendes en benefici del Proseco italià.

Amb aquesta lectura algunes reflexions a fer:

• S’ha constatat que les vendes de Champagne remunten posicions, i que els preu de venda s’incrementaran perquè s’hi traslladaran els increments de costos de producció en origen.
• Sobre un preu de venda considerable (respecte als nostres caves), un increment del 7,5% és molt important i de ben segur repercutirà sobre les vendes del producte, però sembla que tot i així, ningú es tira enrere a l’hora de defensar la conveniència d’aquest increment, i assegurar que els pagesos no paguin els plats trencats de la situació econòmica que vivim.
• Si l’alternativa al Champagne que puja de preu és el Proseco, en quina posició està el Cava al mercat anglès?
• ¡Quina diferència de plantejament de preus en origen de la champanya respecte al cava!; allà tenen molt clar com s’ha de valorar el raïm, i aquí, un volum molt important de raïm d’aquesta passada verema que es destinarà a l’elaboració del cava, s’ha lliurat als cellers elaboradors, …, ¡sense preu pactat d’entrada!

Vinyes a la zona de Champagne

Malvasia

Comparteix!!!

•