Entrades etiquetades com a ‘Mercat’

 

La cadena de supermercats anglesa Sainsbury, començarà en breu a coenglish sparklingmercialitzar amb marca pròpia de la cadena el seu primer “English Sparkling”. Es tracta d’un escumós de la collita 2007 elaborat amb Chardonnay, Pinot Noir i Pinot Menieur procedent del celler Denbies Wine Estate, que és el que més extensió de vinyes posseeix al país britànic (unes 107 ha.). Els responsables de la cadena han arribat a aquesta decisió després de constatar que les vendes d’aquest tipus de escumós al país britànic es van doblar l’any passat. Des de ja fa temps som coneixedors de la nova realitat vitivinícola del sud d’Anglaterra, que gràcies al canvi climàtic sembla que gaudeix d’unes condicions molt favorables pel conreu de la vinya, i per tant de la producció de vi, fet molt ben acollit i valorat per una de les potències consumidores de vins (i de crítics de vins per quilòmetre quadrat) a nivell mundial. I com que no tenen tradició vitícola, doncs han optat lògicament per copiar allò que per ells és qualitat i imatge, que en aquest segment és el xampany.

El preu al que es vendrà aquest escumós als lineals de les botigues és de 19.99£, quatre vegades més car que el cava de marca pròpia que comercialitza, i em fa reflexionar sobre varies coses:

  • Qui ha dit que el mercat no accepta productes d’un preu “digne”?
  • No dubto que la qualitat del producte sigui mereixedora dels més grans elogis, però un altre escumós de qualitat com és el nostre cava mai ha tingut cap mena d’oportunitat de posicionar-se entre els vins d’elit venuts al país britànic, i en canvi, un de nou, beneït per la crítica i l’opinió pública des del seu naixement, ja ha trobat el seu nínxol de mercat.
  • Evidentment no és el mateix una zona productora 30.000 ha com la cava de , que uns quants camps de futbol dedicats al correu de la vinya, i d’aquí que s’ha de deduir que l’exclusivitat i l’excel·lència es fan pagar, i qui vol vendre exclusivitat i excel·lència, ha de valorar el que fa i com ho fa.
  • Sens dubte és envejós com s’ho fan els anglesos, i que aquí no hem sabut fer mai, i és que sota el paraigües Cava hem anat a vendre tota una legió de vins escumosos, alguns d’ells infectes i a preus de “derribo”, sense cap mena de projecte de posicionament i d’imatge del producte genèric. Evidentment no tot està podrit a la vinya del Senyor, i caldria destacar comptades excepcions (bastants cellers però en conjunt petits volums) de gent que està fent grans productes, d’una altíssima qualitat i a preus molt honestos, que malgrat els seus esforços, ara més que mai volen allunyar-se del concepte genèric “Cava”, que només els hi està portant problemes allà on van a vendre.
  • Se’m queda la cara de tonto pensant que encara avui dia, per a molts consumidors de la nostra estimada “àrea econòmica”, seguim sent el rebost d’Europa, a preus de misèria, i més val que no ens queixem o ens faran pam pam al culet.

A tot això, coincideixen en el temps, les xifres de vendes de cava de l’any passat presentades pel Consell Regulador del Cava, i la noticia que per quarta vegada a l’historia s’han venut més ampolles de cava que de xampany als mercats internacionals (concretament al 2011, 11 milions d’ampolles més de cava que de xampany). La noticia publicada pel diari Expansión, assegura que amb aquesta dada es consolida la substitució del xampany pel cava als mercats internacionals pel menor preu del producte de casa, i que confirma que aquest sector sortirà airós de la crisi internacional gràcies a la seva relació qualitat-preu. El que no es comenta és que la qualitat cada vegada més va a la baixa (busqueu les últimes qualificacions de les collites de cava), i que el preu encara baixa més; per tant la famosa relació qualitat-preu s’incrementa, però no afavorit per la qualitat sinó en detriment d’un menor preu. ¡Què més voldrien els productors d’aquí, les xifres de negoci dels xampanys, ni que sigui venent menys ampolles!!!; només cal comparar els preus de raïm de la passada campanya que a la xampanya es va arribar a un promig de 5€/quilo, i aquí es va situar sobre els 0,25€. Tampoc diu res de la tensió que es respira al sector, on un nouvingut està fent destrosses al mercat (però no fa res que altres no fessin temps enrere), ni dels greus problemes de supervivència de moltes de les caves que fins fa poc s’anaven guanyant les garrofes però ara ja amb un futur incert, ni d’algunes de les empreses emblemàtiques i senyeres d’aquest sector, que només podran subsistir gràcies a la diversificació del negoci.

A veure com li queda el cos al “vell amic” que se li omple la boca d’excel·lències del cava i les varietats autòctones, que, ni que sigui de pas, no deixa de tenir també la seva part de culpa (com tots els que estem implicats en el sector) en aquesta situació tant lamentable.

 

Malvasia

Comparteix!!!

    VINO2011Recentment s’ha celebrat a New York la tercera edició de la Italian Wine Week (Setmana del Vi Italià), i un dels actes més importants ha estat la conferència que portava per títol EL FUTUR DELS VINS ITALIANS. Aquesta conferència/taula rodona va estar moderada per la Elin McCoy, columnista de Bloomberg News (una de les cadenes de notícies econòmiques més importants d’Estats Units), i autora del llibre l’Emperador del Vi (biografia ‘no oficial’ de Robert Parker). Els convidats van ser Jon A. Fredrickson, president de Gomberg, Fredrickson and Associates (una consultora molt important del món del vi), Leonardo Locascio (importador de vins italians), Cristina Mariani-May (de Castello Banfi i Banfi Vintners), Tyler Colman (responsable del blog DRvino.com) i Sergio Esposito, propietari d’una botiga de vins i d’un restaurant.

    Per que veieu el nivell de les intervencions us faig una mica de resum del que va ser aquella trobada:

    Elin McCoy va fer una introducció eloqüent:emperor of wine

    • El mercat de vi a Estats Units, i en general el mercat mundial, s’està recuperant. La gent està comprant més vi, tot i que els volums més importants corresponen als vins més econòmics. Unity Marketing (una mena d’associació de consumidors) ha publicat que un 20% de les persones amb feina estable van incrementar un 25% la seva despesa en vi l’any passat. Per una altra banda el Finalcial Times va informar a començaments d’aquest mes que la industria del vi havia experimentat un creixement anual d’un 32%.
    • De cada 25 vins importats a EE.UU., 11 són italians.
    • Itàlia te reconegudes 2.500 varietats de raïm de vinificació, i 20 regions vinícoles oficials.
    • El 2009 Itàlia va superar per primera vegada a França en producció de vins escumosos, gràcies al Prosecco.
    • Que hi hagi un major creixement, no vol dir que el món del vi torni a ser un boom.
    • Molta gent ha descobert que per 25$ es pot gaudir d’un magnífic vi en lloc de gastar-se 75$.
    • Els consumidors estan canviant. Els millennials són la esperança del futur, però què consumiran? .¿Quins tipus de vins els agraden?.¿Quines varietats?. El Pinot Grigio sembla que tingui un creixement sense fi; continuarà així?

    Els comentaris dels convidats:

    Jon Frederickson

    • En 2010, els vins italians van créixer més que qualsevol altre vi importat a EE.UU. Una de cada quatreitalian wine week ampolles importades era italiana. Als Estats Units es calcula un comerç d’unes 331 milions de caixes de vi (de 12 ampolles) venudes, i un 9% correspon a vi italià.
    • Els vins italians són molt populars degut a la seva diversitat en els diferents segments de preu i de tipus de vins. Itàlia ofereix moltes possibilitats als consumidors que no poden gastar molts diners en vins, i a sobre té una història vitivinícola mil·lenària.
    • Hi ha molt bones perspectives de creixement del mercat americà. Els Millennials estan consumint més que les generacions anteriors (molt important), i molts d’ells prefereixen en vi a la cervesa.
    • Només el 35% dels americans consumeixen vi. Hi ha moltes oportunitats en el 65% restant.
    • Hi ha moltes possibilitats d’expansió del consum de vi en el centre del país on aquest es situa quasi a la meitat que en les zones costeres.
    • La previsió és que el 2011 EE.UU sigui el mercat de vi més gran del món. El mercat americà necessita una bona oferta per fer front a aquest fet, i els vins italiants estan en una posició òptima per poder-hi competir amb garanties d’èxit.

    Leonardo Locascio

    • La oferta de vins italians de qualitat en la franja dels 25$ és la més gran de tots els vins importats a EE.UU.
    • Itàlia supera a qualsevol altra zona vinícola mundial en diversitat varietal, factor determinant en la oferta.
    • La cuina italiana té una posició única en la llista de preferències culinàries dels americans, i de fet han estat els restaurants de cuina internacional més visitats pels americans en els últims 50 anys. A Itàlia vi i menjar van lligats, i no hi ha millor manera de gaudir-ne que anant a un restaurant italià.
    • La previsió de creixement del consum de vi a EE.UU és d’uns 300 milions d’ampolles per any.
    • Itàlia no té una tradició de vins escumosos: té tradició de Prosecco. Altres vins escumosos italians de preus més elevats no poden competir amb els Champagnes ja que la imatge internacional d’un vi de qualitat i per a regals socials és el Champagne. El Prosecco és simple, fàcil de veure i econòmic, i la gran majoria de consumidors és això el que volen.
    • En quant a vins blancs, el Pinot Grigio continua essent un vi amb molt d’èxit i continuarà augmentant la seva venda, però arriben els blancs sense fusta, amb una bona acidesa, que acompanyen molt bé els menjars, i en aquest cas comentar les possibilitats de varietats com La Vermentino, Fiano de Avellino, Greco di Tufo, Trebbiano, Verdicchio, etc.

    Cristina Mariani-May

    • Hi ha una gran oportunitat per als vins ecològics.
    • Hi ha un retrocés dels vins “moderns”, i tornen els vins “retro”, els que van estar de moda fa 30-40 anys, com els Labrusco, Soaves, Amarones, Frascati, etc. Els vells vins s’han reestilitzat i tornen amb força i noves propostes.
    • Els vins italians tenen moltes singularitats que enamoren allà on van. Això els enòlegs italians ho saben fer molt bé, i els cellers productors els deixen via lliure per re-inventar.

    Tyler Colman

    • La industria de la comunicació ha canviat radicalment. Molts diaris i revistes han tancat doncs les seves edicions en paper s’han deixat de vendre (o potser de comprar). Els nous canals de comunicació com els blogs, Twiter o Facebook posen a l’abast de la gent (consumidors) moltes notícies i experiències. La gent ja no es deixa portar per un quants periodistes especialitzats que sempre expliquen les mateixes coses, ni pels cellers que tradicionalment sempre utilitzaven aquests canals de comunicació per donar a conèixer els seus productes. La gent busca comentaris i recomanacions d’altres consumidors, com ells, i això ho troben a internet on altres empreses amb menys recursos han sabut explotar aquesta oportunitat. Per tant aquest plantejament ja està canviant per complet la concepció del món del vi.
    • El joves són una part molt important d’aquest creixement. Aquesta és la part emocionat de la història: Generació X, Millennials. A les meves classes a la NYU, tothom està boig per incrementar el seu coneixement en el món del vi. És la beguda de moda.
    • No sabem què consumiran aquest joves, però el que sí que sabem són quins canals utilitzaran per conèixer-los. Els amics són una enorme font de recomanacions de vins per a consumidors.
    • La manera de com es parlarà del vi en el futur està en discussió. En lloc de valorar els vins des de dalt fins a baix (llistes de puntuació), passarà a ser més transversal. Seran els consumidors els que recomanaran els vins d’acord amb les seves experiències. Els cellers que fan vídeos proclamant “he tret 93 punts …” són objecte de mofa.
    • La gent pregunta qui serà el proper Robert Parker. Ell va fer una feina excel·lent connectant amb milers inclús milions de consumidors que han gaudit amb les seves propostes. Els consumidors i la indústria del vi tenen un deute amb ell. Però no serà substituït. No hi haurà mai més una veu única. En el seu lloc hi hauran més veus i més gent que s’hi dediqui. Això és un motiu de celebració per als vins italians amb tanta diversitat.
    • Els consumidors tindran que aprendre, i la millor manera per això és tastant i parlant.
    • S’ha de millorar els canals de comercialització dels vins. Internet va molt més ràpid que les ampolles entre estats, i els consumidors que participen en debats sobre vins voldran comprar-los i disposar d’ells de forma ràpida.

    Sergio Esposito

    • Itàlia no és un gran productor de “vins de luxe”. Més aviat és un gran productor de vins d’un preu molt raonable i de molta diversitat. El 49% dels vins italians es venen a granel, i el 35% del total en supermercats.
    • Si donem un cop d’ull als 50 millors vins segons LIVE-EX, no n’hi ha cap d’italià. Entre els 100 millors, només n’hi ha dos d’Itàlia, i entre els 500 millors en trobem 30. Això representa tan sols el 4,9% dels vins més importants del món.
    • En tot el món hi ha 25 milions de rics, i de tots ells, el 41% els trobem als Estats Units. Per tant hi tenim una concentració de gent amb molt de poder adquisitiu, que busquen productes exclusius. Hi ha una bona oportunitat en aquest segment de mercat ,tot i que encara queda un llarg camí per recórrer abans no veiem ampolles de vins italians en les subhastes de vins més importants d’Estats Units.

    És llarg però crec que molt interessant.

    Ja veieu com funciona el món del vi. Els Italians, que no perden pistonada, ja porten tres anys fent aquesta setmana del vi italià a New York. Saben perfectament què s’hi juguen, i que Estats Units és l’aparador mundial. Ja veieu els càlculs que fan, i sobre tot com es plantegen el futur. Realment fa enveja veure que són un referent al principal mercat del món, i la meva pregunta és si a casa nostra algú s’ha assabentat de què va la pel·lícula.

    Us ho deixo per a la vostra consideració.

    Malvasia.

    P.D.: podeu visitar el Blog de Vinography on trobareu un resum més ampliat d’aquesta interessant conferència

    Comparteix!!!
      Subscriu-te
      TRADUCTOR

      ELS NOSTRES VINS

      DESCARREGA LA FITXA DE TAST

      Imprimir

      FITXA TÈCNICA QUIN SIDRAL

      BE ROS AMB POTES NEGRES 2010 BE NEGRE AMB POTES ROSES 2010
      UNA FOTO?
      US RECOMANEM:
      valldeperas logo MUNDIAL CORK

      +500

      DIAM

      ADCO

      ARXIUS
      Widgets

      FINALISTES-PBC2011

      Subscripció als Posts

      RSS_32

      I als comentaris

      RSS_32

      VISITES

      contador de visitas

      segueix-nos a twitter


      LA LLUNA AVUI

      Waning Crescent Moon
      Waning Crescent Moon

      The moon is currently in Cancer
      The moon is 26 days old

      Distance: 63 earth radii
      Ecliptic latitude: -4 degrees
      Ecliptic longitude: 94 degrees