10sentits

Entrades etiquetades com a ‘OIV’

Des de VIADERLAB ens fan arribar una proposta que sembla interessant a l’hora d’identificar l’origen d’un vi. En Ramon Viader fa molts anys que es dedica des del seu laboratori a l’anàlisi dels vins de diverses procedències, i a més és un professional que també porta molts anys en contacte directe amb l’OIV, organització internacional tècnica i científica de referència per a la vinya i el vi.

La proposta es basa en el fet que des de fa molt de temps l’OIV va encarregar als seus experts que treballessin en la línia de trobar mètodes analítics capaços de poder identificar la varietat, l’anyada i la procedència d’un vi amb l’objecte de prevenir el frau. Amb aquesta finalitat es van iniciar treballs de recerca que d’una manera o altra estan tenint resultats relativament positius, però tots els mètodes analítics encaminats a aquest objectiu necessiten disposar d’una àmplia base de dades contrastada per tal de donar validesa al mètode proposat.

En Viaderlab s’han centrat en l’anàlisi de la composició elemental dels vins mitjançant l’espectroscopia d’emissió atòmica per plasma induït (IPC) que permet arribar a conèixer l’origen geogràfic d’un determinat vi. Però per a arribar a aquest punt necessiten construir una base de dades de vins de vàries anyades i perfectament coneguts (procedència i composició varietal), i és en aquest punt on demanen la col·laboració dels cellers i consells reguladors per tal de proveir-los de mostres suficients i vàlides com per poder confeccionar aquesta important i potent eina. No és una tasca fàcil ni ràpida, i desconeixem qui grau d’implicació tindran els consells reguladors i sobre tot els cellers modestos que puguin estar interessats en la potenciació del seu propi “terroir” i en marcar un fet diferencial respecte a d’altres elaboradors, sobre tot de volum, però de qualsevol manera, tot i la fiabilitat del mètode, de ben segur que encara seran necessaris uns quants anys per que doni els primers resultats satisfactoris.

Aquells cellers que hi vulgui participar en aquesta iniciativa només s’han de posar en contacte amb VIADERLAB a través de la seva pàgina web.

Malvasia

Comparteix!!!

• 

Com tots recordareu, l’any passat es va celebra a Barcelona la jornada “Wineries For Climate Protection”, iniciativa de la Federación Española del Vino (FEV) i les seves empreses en col·laboració amb FIVIN, VIMAC i Alimentaria i amb el patrocini de l’OIV. Aquesta important jornada que tenia com a objectiu debatre les repercussions que el canvi climàtic tindria sobre l’indústria vitivinícola, tot mirant d’aportar solucions als canvis que irremeiablement se’ns presenten i que val la pena estar-ne previnguts i actuar en conseqüència. Com a resultat es va arribar a un consens que es va traduir en un manifest i en un decàleg adreçats als cellers per tal que es comprometin a portar-lo a terme, i que es resumeix en els següents punts:

• Reducció de les emissions. Reduir l’empremta de carboni per ampolla produïda en la proporció fixada per l’Unió Europea, 20% l’any 2020.
• Edificació sostenible. Utilitzar tècniques de construcció que aprofitin i disminueixin l’ús de recursos naturals, de manera que es redueixin els consums en energia elèctrica i, en general, l’impacte ambiental de l’habitabilitat dels edificis tot aconseguint la seva integració amb el paisatge.
• Energies renovables i eficiència energètica. Utilitzar fonts d’energia alternatives per a cobrir part de les necessitats tèrmiques del celler i implementar sistemes d’auditoria energètica per estalviar consums en l’activitat productiva.
• Agricultura sostenible i biodiversitat. Aplicar pràctiques de conreu que permetin la conservació dels recursos naturals i el medi ambient, limitin l’ús de productes químics i afavoreixi la flora, la fauna i la qualitat dels sòls.
• Reducció de l’empremta hídirca. Optimitzar l’ús de l’aigua per unitat productiva, mitjançant la realització d’una gestió eficaç i eficient de la disponibilitat d’aquest recurs en l’agricultura, la jardineria i els processos productius.
• Ecodisseny. Introduir el criteri mediambiental en el disseny del packaging del producte amb la finalitat de minimitzar el seu impacte en la natura.
• Reducció de residus. Reduir la quantitat generada de residus i aplicar mesures de reciclatge i valorització dels materials. Utilitzar els subproductes del celler com a nova matèria primera de producció.
• Distribució eficient. Minimitzar l’impacte ambiental de la distribució del producte, mitjançant l’ús de transport energèticament més eficient (ferrocarril, vehicles amb menor consum de combustible …) i l’optimització de càrregues i rutes.
• Investigació i innovació. Desenvolupar línies d’investigació orientades a aconseguir la reducció de l’ús de recursos naturals, la generació de residus i les emissions de diòxid de carboni.
• Comunicació. Sensibilitzar als proveïdors i als treballadors en les bones pràctiques mediambientals i de la lluita contra el canvi climàtic.

Ara des de l’organització d’aquest esdeveniment es prega expressament als cellers que s’hi adhereixin per tal de recolzar aquesta iniciativa. Aquesta adhesió no comporta cap cost econòmic ni cap mena d’obligació; simplement s’intenta aconseguir responsabilitzar a les empreses de l’importància que té per a tots adoptar mesures preventives contra el canvi climàtic. Amb aquesta adhesió les empreses tindran informació i comunicacions de primera mà de tot allò que arreu s’està fent i posant en pràctica amb aquestes finalitats, i només per això, ja és molt recomanable que hi ens adherim. És previsible que en el marc de la propera fira d’Alimentària es doni a conèixer el llistat de cellers que s’han adherit a aquesta iniciativa, i seria molt recomanable que hi fóssim tots.

Malvasia

Comparteix!!!

• 

Ben aviat sortirà a la llum pública els resultats dels treballs que està portant a terme la OIV (Organització Internacional de la Vinya i el Vi) per tal de poder dotar a l’industria vitivinícola internacional d’un protocol de càlcul de la denominada empremta de carboni, que fa referència a les emissions de gasos d’efecte hivernacle (el carbònic n’és el principal) que una empresa realitza a l’atmosfera, ja sigui de forma directa pel seu procés productiu, o indirecta, a l’aprovisionar-se de matèries primeres i materials, així com en la distribució que faci dels seus elaborats. L’OIV treballa perquè l’industria vinícola sigui un dels primers sectors industrials mundials en tenir a punt aquesta eina, i que les empreses productores les posin en marxa per tal de, primer avaluar, i després minimitzar aquesta producció de gasos d’efecte hivernacle que posen en perill el medi ambient del nostre planeta. Encara que sembli mentida, ja hi ha països que lideren aquestes treballs, i curiosament tots són dels denominats “del nou món”, parlat en termes vinícoles. El vell continent, amb França, Itàlia i Espanya al capdavant, de moment sembla que són purs espectadors del que Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica i Estats Units (Califòrnia) ja fa anys que estan treballant. Molts cellers d’aquests països fa temps que estan valorant l’impacte mediambiental que té la producció dels seus vins, i de ben segur serà un valor estratègic a fer servir de cara al posicionament que els seus vins tindran en mercats cada vegada més sensibilitzats amb aquesta problemàtica.

Per a la vostra informació comentar que L’Institut de Recursos Mundials (World Resources Institute- WRI) i el Consell Mundial Empresarial per al Desenvolupament Sostenible (World Business Council for Sustainable Development), en conjunt amb empreses i organitzacions no gubernamentals, han desenvolupat el Protocol GHG (Greenhouse Gas Protocol), un sistema estandarditzat de càlcul de l’impacte en la producció i emissió de gasos d’efecte hivernacle que les empreses tenen a l’hora de portar a pràctica els seus processos productius. Aquest protocol ha estat inspirat en el International Wine Carbon Calculator Protocol elaborat conjuntament per The Wine Institute of California, New Zealand Winegrowers, Integrated Production of Wine South Africa i Winemakers Federation of Australia. A totes les seves webs trobareu amplia informació sobre aquests treballs, i molts d’altres de gran interès per la indústria vitivinícola. Aquest protocol es pretén que sigui el que s’adopti de forma internacional i serveixi d’eina de càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per part de les empreses del sector, i preveu la possibilitat d’un sistema de certificació que permeti a aquestes informar als consumidors de l’empremta de carboni que a nivell corporatiu té una empresa quan posa un producte al mercat, per unitat de producte. Així per exemple, d’una manera molt similar a la que avui dia es fa amb els electrodomèstics, els cotxes o els habitatges, que és obligatori informar als consumidors de l’eficiència energètica que tenen, amb el vi es pretén informar en cada ampolla, quina producció de gasos d’efecte hivernacle, expressats en Kg. de C0₂, s’han dissipat a l’atmosfera en tot el procés de producció i comercialització d’aquella ampolla concreta. Amb l’arribada d’aquesta nova normativa per als propers anys, de ben segur serà una important oportunitat de negoci per al sector les assessories especialitzades en temes mediambientals i que puguin assessorar als cellers dels mecanismes a adoptar per incrementar el nivell de sostenibilitat dels seus processos.

Com a curiositat, i per a aquelles empreses que hi vulguin prendre nota de quins tipus de càlculs s’ha de fer per avaluar l’empremta de carboni que tenen, podeu accedir a la calculadora (una complexa fulla d’excel) de la Federació Australiana d’Enòlegs, així com al seu manual d’ús per saber com s’ha de fer anar.

Apa! A posar-se les piles toca!

Malvasia

Comparteix!!!

• 

Però quins són els concursos més prestigiosos del món?. És difícil respondre a aquesta pregunta i preferiré en aquest cas fer ús de dues fonts d’informació. Per una banda la pròpia OIV que l’any 2009 va donar suport a tots aquest concursos:

Però clar, aquí només hi ha la llista, i no quins són els més prestigiosos. Per referir-me a aquest aspecte, us recomano que visiteu la web de la WAWWJ (WORLD ASSOCIATION WINE & SPIRITS WRITERS AND JOURNALIST), associació que com el seu nom indica agrupa als periodistes i escriptors del tot el món (més de 10.000) especialitzats en vins i licors. Aquesta associació elabora cada any un rànquing amb els vins que es presenten als concursos internacionals i que guanyen premis, de manera que valora la constància en la  qualitat d’aquests vins i per tant els puntuen en funció de si només han guanyat una medalla en un determinat concurs (que podria ser per casualitat), o pel contrari són vins que es presenten a molts concursos i hi guanyen constantment medalles (que voldrà dir que es demostra que la seva qualitat és constant i reconeguda arreu). Evidentment per aparèixer en aquest rànquing és necessari que el productor presenti les mostres a concurs, i a quant més concurs les presenti, més possibilitats tindrà de guanyar medalles i anar escalant posicions en aquest rànquing. Doncs com deia, aquesta associació sí que fa una valoració qualitativa dels concursos internacionals, puntuant-los de 0 a 10, i el ranking de l’any 2008 el podeu descarregar en aquest enllaç, però el top 25 és el següent:

Aquesta mateixa associació concedeix anualment una sèrie de premis als vins, cellers i enòlegs en reconeixement dels seus èxits obtinguts durant l’any en els diferents concursos on han participat. També podeu veure els resultats per països i per vins, en definitiva, un entreteniment per a la estadística vinícola.

Però realment els vins que obtenen medalles i guardons en tots aquests concursos són els millors de món? Evidentment podem afirmar que són vins molt bons, però no els millors, ja que molts vins no es presenten a concursos per política dels seus elaboradors. Molts del vins i cellers més famosos del món no apareixen en aquestes llistes, i aquesta circumstància respon sobretot al fet que en aquests concursos els vins es tasten a cegues, i no se sap mai què pot arribar a passar. Què diria l’amo d’un d’aquests “incunables” si en un concurs no s’aconseguís una Gran Medalla d’Or?. Per evitar aquest risc (que passa, i alguna vegada ha passat en casos sonats), per política d’empresa, no participen en concursos, i aquí és on entren a jugar d’una manera forta les altres maneres de valorar la qualitat dels vins i els cellers i de donar-los a conèixer a la opinió pública: les guies de vins, rànquings de revistes especialitzades, prescriptors, gurús, etc. que tots coneixem i que ja sabem que abans de tastar un sol vi volen tenir informació complerta del elaborador, preus de venda, volums de producció, història del celler, currículum de l’enòleg, etc.

Espero no haver-vos cansat amb el tema.

Malvasia.

Comparteix!!!

• 

Com explicava a l’anterior capítol, les fitxes de tast són les oficials de la OIV (podeu descarregar el document corresponent), i en elles s’explica com s’han de complimentar i els criteris que s’han de seguir per part dels tastadors. Per una altra banda, i com he comentat anteriorment, també els tastadors valoren el perfil sensorial de cada mostra, mitjançant una taula de descriptors que han d’anar valorant per tal de representar posteriorment el perfil sensorial del vi. Per il·lustrar aquests fets, m’ajudaré dels resultats obtinguts per algunes mostres de vins presentades a un dels concursos de més prestigi a nivell internacional.

En aquesta primera imatge podeu veure el perfil sensorial del vi, i que el defineixen els següents descriptors:

• Aroma
  • Verd / vegetal
  • Mineral
  • Cítrics
  • Fruits grocs
  • Fruits exòtics
  • Floral
  • Fruits secs
  • Especiat
  • Nou
  • Brioix / llevat
  • Mel
• Sabor
  • Acidesa
  • Dolçor
  • Amargant
  • Fenòlic
  • Efervescència
• Impressió general
  • Harmonia
  • Cos
  • Complexitat
  • Intensitat

Les valoracions es fan sobre 10 punts, i a la representació gràfica el centre de la circumferència representa el 0, i cada anella són 2 punts.

Com podreu haver comprovat, aquest perfil es correspon a un vi blanc escumós.

La segona imatge correspon a la transcripció de les notes atorgades pels diferents jutges o tastadors (en aquest cas hi havia 5). A les columnes veiem els resultats per a cada fase de la degustació, Vista (limpidesa i aspecte), Nas (tipicitat, intensitat i qualitat), Boca (efervescència, tipicitat, intensitat i persistència) i Impressió general (apreciació global), i a cada casella es representa la puntuació atorgada per cada jutge. Atenció que els valors que aquí es representen no són punts finals ja que no totes les fases tenen el mateix pes sobre la nota final.

Finalment aquesta tercera imatge correspon a la representació gràfica de les puntuacions de les diferents mostres per a la mateixa categoria, on s’observa al peu els trams que es corresponen als diferents guardons, en aquest cas Gran Or, Or i Argent.

… continuarà…

Malvasia

Comparteix!!!

• 

Moltes vegades m’han fet la pregunta de com funciona un concurs de vins i m’imagino que deu ser una mica una qüestió de desconeixement i incomprensió de com es fa aquest tipus de competicions, però sobre tot, de com s’adjudiquen els premis. Suposo que deu ser perquè en determinants moments ens arriben notícies de que un vi d’un celler concret ha guanyat una medalla d’or o de plata en un determinat concurs, però observem que n’hi ha més d’un vi de més d’un celler que també han guanyat la mateixa medalla. Sona a pressa de pèl, no?. Però no, és així, i una mica el que ens descol·loca és el fet de pensar en un concurs de vins com una competició esportiva on només hi ha tres medallistes que són els millors de la competició. Que consti que ja n’hi ha competicions que són així, però les reconegudes internacionalment no acostumen a funcionar així.

Els concursos internacionals de més prestigi estan avalats i patrocinats per la OIV (Oficina Internacional de la Vinya i el Vi) que té aprovada una normativa específica en qüestió de concursos de vins. Aquesta normativa és molt estricta i dictamina tots els aspectes del concurs, des de la classificació de les diferents categories de vins, la presa de mostres i analítiques que s’hi ha d’acompanyar, els volums totals de les partides que es presenten a concurs, la mecànica del tast, els jurats (enòlegs i professionals acreditats del món del vi), fitxes de tast a utilitzar, i finalment els premis que s’hi atorguen. També hi tenen una normativa per a avalar aquests concursos, és a dir, que per a què la OIV hi doni suport i els patrocini, s’han de donar unes condicions determinades i molt estrictes en la organització del concurs.

Els organitzadors recluten els tastadors que faran de jurat, i habitualment cada jurat el formaran un grup de 5 a 7 tastadors, amb un d’ells que farà de president del jurat que serà l’encarregat de coordinar el tast, amb les indicacions precises a la resta dels seus companys dels criteris unificats de valoració de les mostres que es presenten a concurs. Totes les mostres es tasten a cegues, i cada tastador n’ha de complimentar una sèrie de fitxes per a reflectir les valoracions personals de les mostres analitzades. Habitualment es presenten unes fitxes on s’ha de valorar per una banda els perfils sensorials dels vins classificats pels seus descriptors, i per una altra les valoracions de cadascun dels aspectes organolèptics analitzats (vista, olfacte, gust, impressió general). Si dos membres del jurat dictaminen que una determinada mostra té un defecte greu, aquell vi serà exclòs del tast i no tindrà accés a cap guardó. Les puntuacions finals dels vins es donen en una escala que arriba als 100 punts.

La OIV considera que de totes les mostres que es presenten a un concurs, com a màxim el 30% podran obtenir una medalla. En principi es defineixen quatre categories de premi, que per rang de puntuació són:

• Gran Or: 92 punts o més
• Or: 85 punts o més
• Argent: 82 punts o més
• Bronze: 80 punts o més

La organització del concurs pot dictaminar que només hi pot haver un guanyador de Gran Or, sempre i quan la mostra hagi arribat als 92 punts o més, i que les restes de mostres guanyadores han d’estar pel darrere. Per exemple, dos vins que treguin 94 i 93 punts respectivament, el de 94 punts tindrà el Gran Or, mentre que el vi amb 93 punts guanyarà l’Or. En certa manera aquesta distinció de Gran Or possibilita als organitzadors que només hi hagi un vi que guany aquest guardó, i això es pot fer ja sigui per categoria de producte, per exemple Vins Negres, o pel conjunt de tots els vins que participen al concurs.

A partir d’aquí i sota l’anterior criteri, es van atorgant els premis als vins que obtenen les puntuacions més altes, sempre respectant que el màxim nombre de guardons és del 30% de les mostres presentades. Si per exemple en un concurs el presenten 2.000 mostres, com a màxim es podran donar 600 guardons. Si tots els vins són molt bons i es puntuen per sobre de 80 punts, els 600 primers tindran guardó, en funció de la qualificació que hagin tret, i el vi que faci 601, encara que hagi tret 85 punts, no tindrà dret a cap guardó. Si pel contrari, els vins en general són bastant mediocres i només 200 mostres sobrepassen els 80 punts, (10% del total), només aquestes tindran el guardó que es mereixen segons l’anterior escalat, i si cap d’ells no ha igualat o superat els 85 punts, cap d’ells haurà guanyat cap guardó de Gran Or ni d’Or. Em sembla que la cosa queda clara.

… continuarà…

Malvasia

Comparteix!!!

• 

La setmana passada es van fer públiques per part de la OIV les dades estadístiques corresponents a l’any 2009. És notòria la dada del descens de consum de vi a nivell mundial que es xifra en un 3,6% respecte a l’any anterior, i que corroboren les dades anunciades a començaments d’any per l’Observatorio Español del Mercado del Vino (OEMV) que en el nostre país el descens del consum de vi respecte a l’any anterior es situava en un 8,6% en el “canal alimentació”, i d’un 9% en el “canal restauració”.

Aquestes dades són molt preocupants pel sector i pel seu futur i a tots ens fan reflexionar. S’ha parlat obertament de que les actuals campanyes antialcoholèmies han repercutit molt negativament en el consum en restauració, i es pensava que es compensaria amb el consum a les llars que correspon al “canal alimentació”, i com tots veiem no ha estat així. Després s’ha intentat explicar aquest descens per l’actual situació de crisis, però estranyament el consum d’altres begudes alcohòliques no han experimentat descensos comparables al del vi.

Una reflexió que cabria plantejar-se és que l’actual jovent no acaba d’incorporar-se al mercat de consum de vi, i una conseqüència d’això és que s’està perdent un important grup de consumidors. Això obeeix a que avui dia s’utilitzen un canals diferents per l’adquisició de coneixements als que tradicionalment s’utilitzaven anys enrere. Si parlem amb un consumidor de casa nostra que tingui més de 50-55 anys és probable que ens comenti que la seva iniciació en aquest fascinant món es produí d’una manera natural en veure com els seus progenitors bevien vi durant els àpats diaris, i d’aquesta manera sempre l’han tingut present com un referent de la dieta diària. Des d’aquest període d’iniciació fins a l’actualitat només ha estat una qüestió de aprenentatge, memorització d’aromes i sabors, de refinament del gust, de creació d’opinió pròpia, i per què no, d’un aprenentatge temporitzat a partir d’opinions compartides amb altres consumidors, i fins i tot d’una iniciació acadèmica i de recopilació dels comentaris de líders d’opinió en la matèria. Les generacions més joves potser no han passat per la primera etapa que comentava, doncs els hàbits familiars han canviat substancialment i ara és difícil reunir tota la família al voltant d’una taula per compartir el dinar o el sopar.

Segons els estudis recents sobre la percepció que tenen els joves del món del vi, la gran majoria el perceben com un element allunyat del seu món ja que no s’associa en absolut a joventut ni modernitat. En general en tenen un coneixement “popular” (la gran majoria el tasten en celebracions familiars, inclús abans de la majoria d’edat), i en trams d’edat dels 18 als 25 anys no hi ha una associació positiva entre el seu consum i el concepte “estar de moda”, fet que valoren per sobre de tot, i no és fins que arriben a una situació d’estabilitat laboral/professional e inclús social a nivell de parella, que es constata un consum més habitual, però és clar, cada vegada més a una edat més avançada.

Aquests joves actuals o nadius digitals (milennials, generació Einstein, generació Google, etc.), tenen com a característica fonamental que han crescut al costat d’un ordinador i que ara més que mai estan “hiperconnectats”; dominen tot tipus de tecnologies de la comunicació, i és per aquest canal pel que preferentment es relacionen amb el seu entorn i per on adquireixen gran quantitat de coneixements, d’aquí una parts de l’èxit, per exemple, de les xarxes socials. Tenint en compte aquesta realitat, ara més que mai s’ha d’apostar per les noves tecnologies i les empreses i administracions han de fer un esforç important per poder fer arribar informacions i propostes interessants als joves d’avui dia, a través dels canals que més dominen. Ara hi ha moltes empreses que aposten per la figura del Social Media Manager per tal de interactuar amb els usuaris de les xarxes socials, i fer-los arribar els seus missatges i les seves propostes comercials, moltes vegades vinculades a l’ús de les pròpies tecnologies de la informació, i aquesta adaptació a aquesta nova realitat crec que és fonamental per no deixar perdre un important mercat, i sobre tot per continuar valorant el vi com un bé cultural.

En el fons, aquest blog que esteu llegint també té com a missió acostar el món del vi a quests joves, amb una proposta singular i potser única, d’aquí el ressò que estem tenint, i que ens agradaria compartir des d’aquí a tots vosaltres.

Malvasia

Comparteix!!!

•