Tots hem sentit noms com Robert Parker, José Peñín o Jancis Robinson entre molts uns altres. Si a això afegim conceptes, revistes o premis com Wine Spectator, Decanter Word Wine o el Concours Mondial de Bruxelles, ens topem amb les persones i organismes que decideixen què vins són els millors del món. Però això és segons ells, clar.
José Peñín va puntuar amb 96 sobre 100, entre uns altres, el Ordoñez Nº3 de Màlaga. Però la veritat és que a més, tant Robert Parker com Decanter, Bacchus i Stephen Tanzer han coincidit (diversos anys) amb el gurú espanyol. Potser això ens respongui una mica a la pregunta de si el criteri és correcte o no en encastellar un vi.
Són precises les guies de vins?
Evidentment, existeixen partidaris i detractors de les guies de vins, les revistes i els concursos. Els partidaris solen ser els ‘guanyadors’ en aquestes publicacions o esdeveniments. Els detractors afirmen que s’arriba a certa puntuació o premi a cop de talonari o per l’esnobisme del que fa pública una referència a algun vi en concret.
Els vins més cars del món no sempre estan millor puntuats o posicionats en concursos o guies (també és cert, perquè molts no participen). El preu ve marcat per les subhastes i els col·leccionistes. Un exemple és una jeroboam de Château Mouton Rothschild de 1945 que en una subhasta en Christie’s va aconseguir prop dels 105.000 €.
Segueix el teu paladar
Jancis Robinson en el Financial Times va publicar que un vi blanc espanyol, Sorte O Soro, un Valdeorras de Rafael Palacios, està entre els top mundials. Per Tanzer, el Alabaster de Toro es porta el palmell i enalteix els vins de Teso la Monja.
El criteri dels experts és eclèctic. Per això no podem assegurar quins són els millors vins del món sense trobar diferències en les diferents llestes. Per als terrenals, probablement, el millor vi del món és ‘el que més t’agrada’ també depenent del moment o la companyia, independentment del seu preu o qui ho hagi elaborat. I per a tu, quin és el millor?.