PERPIGNANUs presentem la segona proposta d’enoruta 10sentits. Aquesta vegada ens anem una mica lluny, però us podem assegurar que mereix la pena. Es tracta d’una sortida per la Catalunya Nord, concretament a la comarca del Rosselló, a la regió francesa dels Pirineus Orientals, agafant la ciutat de Perpignan com a base logística on podem passar una nit i allargar la sortida a tot un cap de setmana si ens ve de gust. És tracta d’una zona bastant turística però a la vegada amb una important economia vitivinícola, amb gran nombre d’explotacions i nombrosos productors i cooperatives escampats per tot el territori.

En aquest cas es tracta d’una jornada completa en la que recorrerem uns 105 quilòmetres (poc més de dues hores de cotxe) des del punt de sortida a la ciutat de Perpignan, i tornada al mateix punt de partida. Pel camí us proposem una gran quantitat de propostes lúdiques i enoturístiques, i vosaltres mateixos haureu de triar les que us en facin més gràcia o que trobeu més atractives. Aquest recorregut es pot fer durant tot l’any, però sens dubte és entre la primavera i la tardor que la gaudirem més i podrem estar molt més a prop de la natura. És recomanable sortir a primera hora del matí per poder aprofitar bé tot el dia, i que abans de sortir consulteu la disponibilitat de fer les visites proposades tot visitant les webs dels diferents llocs comentats o a través del correu electrònic. També penseu que els hàbits dels nostres veïns del nord són diferents als nostres pel que respecta a horaris de àpats, i sobre tot de obertura de botigues i comerços; per tant, aneu preparats si fos necessari amb entrepans, picnic i begudes.

MAPA LANGUEDOCRespecte a les propostes enològiques que us fem, podríeu ampliar les possibilitats de visites a cellers tot consultant la Ruta del Vi que ens proposen des de la web de turisme del Pirineus Orientals i planificant-les sobre la ruta que tot seguit us presentem.

Iniciem la ruta com us dèiem a Perpignan, jus a la sortida nº 42 de l’autoposta A9 (La Catalane), i que connecta directament amb Catalunya a través de La Junquera. En aquest punt anirem a trobar la carretera D116 que ens ha de portar a Ille-sur-Têt, en un recorregut de poc més de 25 Km. Aquí anirem travessant la Plana del Rosselló, una zona molt rica i en la que ja anem veiem nombroses vinyes a banda i banda de la carretera. Una vegada a Ille-sur-Têt, podem anar a visitar un lloc molt curiós conegut com Les Orgues; es tracta d’una formació geològica força singular, de gran atractiu, amb un encant màgic, i que es pot visitar tot fent un petit recorregut molt agradable. A la mateixa població també podem visitar l’Hospici, un majestuós edifici que conserva un important legat del patrimoni català.

LES ORGUES

Les Orges a Ille-sur-Têt

Partim cap a Belesta, en un recorregut d’uns 10 Km. Allà podem visitar el Castell convertit en museu de prehistòria. També podem aprofitar i passar-nos un moment per l’Hotel Restaurant Riberach, antic celler que ha estat convertit en hotel-restaurant on podrem aprofitar per dinar després de fer una visita al petit poble, i fins i tot després d’haver anat a visitar algun productor local de vins. Tot i així al mateix restaurant es poden degustar vins de la zona, i fins i tot comprar-ne algunes ampolles per degustar a casa; en tenen un bon assortiment de vins locals. En aquest establiment obtindrem molta informació de petits cellers i productors dels voltants als que anar a visitar i tastar els vins que n’elaboren.

Continuarem cap a Caramany, un petit i pintoresc poble pràcticament sobre la presa del riu Agly i al que mereix la penar per poder contemplar el paisatge des dels seus miradors.

 

CARAMANY

CARAMANY(2)

La població de Caramany

Ara seguim uns 8 Km més cap a Ansignan, població considerada el centre de “Les Fenouillèdes” ja que està situat al centre d’aquesta regió que la composen tres poblacions: Saint-Paul-de-Fenouillet, Sournia i Latour-de-France. El poble està situat sobre un cim que domina la vall del Agly, i hi podem anar a veure un pont-aqüeducte romà del segle III.

ANSIGNAN

Ansignam sobre un petit turó i el pont romà en primer terme sobre les vinyes

Continuem la nostra ruta en direcció a Saint-Paul-de-Fenouillet, a un 9 Km, un petit poble on us proposem als més valents fer un una petita pràctica d’aventura com és practicar el barranquisme i l’escalada en una via ferrata apta per a tota la família, i amb unes vistes espectaculars a tota la regió. Si tenim pensat fer aquesta activitat des d’un bon començament caldrà que anem ben equipats, sobre tot a nivell de calçat i roba esportiva còmoda.

Ara agafarem la carretera D117 direcció a Maury (uns 8 Km) on podem fer una parada a La Maison del Terroir. Es tracta d’un establiment que on s’apleguen els vins d’una vintena de productors local que podem degustar tot acompanyant-los d’alguna cosa per menjar. També es pot dinar al selecte restaurant Pascal Borrell.

Per finalitzar el recorregut agafarem la mateixa carretera que portàvem i que ens conduirà fins a Rivesaltes (uns 30 Km.) i finalment de tornada a Perpignan.

LANGUEDOC

Com a informació vitivinícola addicional us direm que ens trobem a cavall entre varies donominacions d’origen, les més importants són la D.O.C. Côtes du Roussillon (la més extensa amb unes 5.000 ha.), D.O. Côtes du Roussillon-Villages i D.O.C. Muscat de Rivesaltes. A la primera el conreu de vinya en aquesta regió es distribueix en un 80% aproximadament de raïm negre amb les varietats dominants Grenache, Mourvèdre i Syrah, i només un 20% de raïm blanc amb les varietats Garnatxa blanca, Macabeo, Malvoisie du Roussillon (o Tourbat), Vermentino, Roussanne i Marsanne. S’elaboren vins negres amb bastant de color i cos, amb una graduació alcohòlica lleugerament elevada i acideses moderades, blancs bastants frescos i perfumats i rosats pàl·lids de color frescos i florals. La D.O. Côtes du Roussillon-Villages es situa a la frontera nord del Rosselló, on els millors terrenys pel conreu de la vinya es troben a les pendents suds de les muntanyes calcàries i granítiques en les típiques terrasses. En aquesta zona els vins encara són més estructurats, amb caràcter i complexitat, i aptes per a llargues criances. Per últim la D.O.C. Muscat de Rivesaltes cobreix una gran part de la plana del Rosselló on es conrea especialment el Muscat d’Alexandria i el Muscat de gra petit, per a la producció dels coneguts vins dolços naturals que reben el nom d’aquesta zona, i que us aconsellem que no marxeu cap a casa sense haver-ne adquirit algunes ampolles d’aquest sorprenent vi.

Com sempre, us recomanem que abans de sortir de ruta feu una planificació dels llocs que voleu visitar i de les activitats que voleu fer, i en tot cas posar-vos en contacte amb els establiments corresponents per tal d’informar-vos dels horaris i en tot cas de fer les reserves pertinents.


Mostra ENORUTA 10SENTITS A LA CATALUNYA NORD en un mapa més gran

Links interessants relacionats amb aquesta enoruta on podreu trobar informació addicional:

 DESCARREGA LA FITXA EN PDF D’AQUESTA ENORUTA

Comparteix!!!

     

    ACGL’Associació Acadèmia Catalana de Gastronomia va atorgar ahir dijous els seus premis anuals en un acte celebrat al Palau de la Generalitat de Catalunya i presidit per l’Honorable vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya Joana Ortega.

    Els premis van recaure en:

    • Millor restaurant 2012 per al Restaurant Aliguer de Manresa
    • Emprenedor 2012 per a Josep Mª Parrado del Bar Canyete de Barcelona
    • Professional del any 2012 per a Jaume Tapies Director General Relax Chateau, propietari Hotel Castell de la Ciutat de La Seo d’Urgell (Lleida)
    • Esdeveniment Gastronòmic del any 2012 per al Banc d’Aliments
    • Premi especial Associació/Acadèmia Catalana de Gastronomia per a Juli Soler i per a Pau Albornar (pòstum).

    Des d’aquí moltes felicitats als guardonats, i en especial per al nostre amic Aligué de Manresa que a més de demostrar la seva vàlua i professionalitat al davant dels fogons, ha estat una de les persones que més ha fet per la divulgació de la cultura del vi i de la cuina catalana al nostre país, precisament a pocs dies després de que El Celler de Can Roca aconseguís la distinció de millor restaurant del món, i que demostra que realment la nostra gastronomia està essent admirada a nivell internacional.

     

    RESTAURANT ALIGUÉ

     

    10Sentits

    Comparteix!!!

       

      La Oficina Catalana del Canvi Climàtic va presentar dilluns passat a Brussel·les un vídeo de difusió de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC), document que fou ja aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el passat mes de novembre de 2012. Amb aquest vídeo es pretén arribar al màxim nombre de ciutadans, entitats, empreses i organismes del nostre país perquè prenguin consciència de què el canvi climàtic a Catalunya és una realitat inqüestionable i que disposem del coneixement, els mitjans i les eines per a adaptar-nos-hi. La comissària Connie Hedegaard, de visita recent al nostre país, va insistir en la importància de les polítiques nacionals, regionals i locals per adaptar-se als impactes observats i previstos del canvi climàtic a Europa

      Donat que pensem que el canvi climàtic és un tema important en el que tots hi hem de prendre consciència, i seguint les recomanacions de la comissària Hedegaard, us fem partícips del vídeo que tot just aquest dies està arribant a la xarxa.

      YouTube Preview Image

      10Sentits

       

      Comparteix!!!

         

        Iniciem amb aquest post una sèrie de propostes enoturístiques que pretenen acostar als nostres seguidors al territori on neixen els nostres vins, i conèixer-lo de més a prop. Aquestes sortides estan pensades per fer-les en família, per dedicar-hi tot un dia, amb diferents propostes per visitar llocs enològicament atractius, però també amb la possibilitat de fer alguna activitat lúdica que creiem que també pot ser interessant. Només us demanem que si les porteu a terme ens deixeu els vostres comentaris per si cal millorar-les. Desitgem que us agradin.

        10 Sentits

        SORTIDA ENOTURÍSTICA PER LA CONCA DE BARBERÀ

        El punt de partida d’aquesta sortida serà el magatzem que la empresa RIFACLI té a Montblanc, a peu de carretera a la sortida nº 9 de l’Autopista AP2. Convé quedar a primera hVIDA RURALora del matí per tal d’aprofitar bé el dia. Aquesta pot ser la primera parada per tal de situar-nos sobre el territori, en la que es pot aprofitar per fer una degustació i algunes compres de les famoses galetes i neules que aquesta empresa elabora des de començaments del segle passat i que de ven segur farà les delícies de petits i grans.

        Ens dirigim cap a l’Espluga de Francolí tot prenent la N240 direcció Lleida i que queda a uns 7 quilòmetres de la capital de la comarca. Passarem pel davant de la factoria de VERALIA del Grup Saint Gobain on es fabriquen una quantitat molt important de totes les ampolles de vi i caves utilitzades pels cellers del nostre país, essent una de les fàbriques de vidre més tecnificades i respectuoses amb el medi ambient.

        A l’Espluga tenim tres propostes d’interès: dues relacionades amb el món del vi, i la tercera, més lúdica, però també molt interessant:

        • Museu de la Vida Rural (http://www.museuvidarural.cat/cainicio): un museu d’obligada visita i que ens ajudarà a conèixer de primera mà com era la vida a pagès dels nostres avantpassats i de com ha anat evolucionat amb el pas del temps. Sens dubte és un dels millors museus de Catalunya, amb una alta càrrega pedagògica pels més joves, i que des del punt de vista vitivinícola recull una gran quantitat d’elements que li són propis. Es pot fer una bona visita en una hora i mitja.
        • Celler Cooperatiu i Museu del Vi (http://www.espluga.altanet.org/turisme/celler.php): Una de les joies modernistes del cooperativisme català es troba a l’Espluga de Francolí. El celler va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner, i executat pel seu fill Pere Domènech i Roure l’any 1913 i que actualment alberga el Museu del Vi.
        • Cova de la Font Major (http://www.covesdelespluga.info/htm/cat/home.htm): un lloc amb un encant especial i que ens portarà a èpoques prehistòriques. Hi ha vàries propostes de visites i inclús la possibilitat d’endinsar-se en un recorregut de túnels i cavernes a l’estil “viatge al centre de la terra”. Convé que prèviament us n’informeu de les possibilitats de visites i depenent de la tria el temps d’estada es pot allargar des de una hora i mitja, fins a potser tot el matí.

        COOPERATIVA ESPLUGACeller Cooperatiu dde L’Espluga de Francolí que alberga les instal·lacions del Museu del Vi

        COVA FONT MAJORCova de La Font Major de L’Espluga de Francolí

         

        Podem completar el matí passejant per la població i potser ens vinTERRER CONCAdrà de gust anar a fer un vermut al bar de l’Hostal del Senglar, amb una zona enjardinada on els més petits hi podran jugar una bona estona.

        Des d’aquí podem enfilar la carretera T-700 que surt pel darrera de l’Hostal i que porta fins al Monestir de Poblet. Abans d’arribar al monestir convé aturar-se a contemplar les magnífiques vinyes de la banda dreta de la carretera i que pertanyen a Bodegues Torres; d’aquestes vinyes plantades sobre uns sòls de llicorella (pissarres) s’elabora el Gran Muralles, a partir de les varietats autòctones recuperades Garró i Samsó, junt amb Garnatxa Negra, Monastrell i Carinyena. És molt recomanable anar-hi a la tardor abans de la caiguda de la fulla per veure les fantàstiques tonalitats groguenques i vermelloses que transformen el paisatge en una catifa multicolor.

         

        POBLET

        Monestir de Poblet amb les seves magnífiques vinyes

        Si continuem la ruta, hi ha la possibilitat d’aturar-se a visitar el Monestir, però sobre tot visitar el Celler que hi ha a l’entrada del recinte (per cert és un celler del grup Codorniu), on podrem fer un recorregut guiat, una degustació i adquirir els vins elaborats a partir del raïm de les vinyes del Monestir que són de la varietat Pinot Noir.

        Quan haguem completat la visita, podem continuar pel la mateixa carretera T-700, ara en direcció a Vimbodí, i podrem, des del cotxe, continuar divisant les magnífiques vinyes d’aquestes contrades, sobre un terreny de pissarra que condiciona el caràcter dels vins que s’hi elaboren. A un parell de quilòmetres haurem de trencar a la dreta per agafar la T-7003, i passarem pel davant del Castell de Riudabella, tot rodejat de vinyes. Aquí ja podem observar que hi ha hagut un canvi de composició i textura del terreny, tornant-se més argilós i amb afloraments no tant marcats de pissarres.

         

        RIUDABELLA2Castell de Riudabella amb les seves vinyes en primer pla

        Si continuem arribarem a Vimbodí, un petit nucli on podrem trobar el Museu del Vidre. És un petit taller-museu on podem veure la fabricació artesanal d’objectes de vidre, a més de poder contemplar una petita exposició de peces de vidre molt interessant. Un bon record d’aquesta visita, sobre tot per als més petits, pot ser un petit cargol de vidre, típic d’aquest mestre vidrier.

        MUSEU VIDRE

        Amb tot aquest recorregut podrem donar per finalitzada aquesta excursió, però si algú s’ha quedat amb ganes de fer alguna visita més, us recomanaríem acostar-vos fins a Sarral per visita la seva Cooperativa (amb un altre bonic edifici modernista) especialitzada en la elaboració de vins i caves de la varietat Trepat (la reina d’aquestes contrades), i on els podreu adquirir en la seva agrobotiga, o a Pira, on podem concertar un visita guiada al Celler Carles Andreu, un dels més emblemàtics de la Conca de Barberà.

         

        CARLES ANDREUEntrada al Celler Carles Andreu

        SARRALCeller Cooperatiu de Sarral

        Tot aquest recorregut el podeu programar a la vostra mida, i intercalar pel mig aturades per dinar en algun restaurant dels pobles que es visiten o fins i tot fer un picnic en algun apartat de la carretera o camí de vinyes. Per ampliar informació podeu consultar la web del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i com a recomanació final us aconsellem que abans d’iniciar la vostra ruta visiteu les planes web dels llocs que us indiquem per informar-vos dels horaris d’atenció al públic, i en tot cas de tramitar les reserves oportunes.

         

        Links interessants relacionats amb aquesta sortida on podreu trobar informació addicional

         

        FITXA

        Mostra ENORUTA 10SENTITS A LA CONCA DE BARBERÀ en un mapa més gran

        DESCARREGA LA FITXA D’AQUESTA SORTIDA EN PDF

        Comparteix!!!

           

          XINAEns arriben notícies que les autoritats sanitàries xineses estan retenint en diverses duanes d’entrada de mercaderies al país, partides de vins, destil·lats i olis provinents de diversos països del món, amb l’argument de que s’ha detectat la presència de “ftalats” en algunes importacions, i demanen que els consignataris aportin els certificats d’anàlisi corresponents per tal d’autoritzar l’entrada al país. Sembla que diversos productors francesos s’estan veient afectats, així com argentins i xilens. De moment no es coneix cap cas de productors de l’estat espanyol afectats per aquesta mesura, però no es descarta que en les properes setmanes se’n doni algun.

          Les autoritats xineses han imposat uns límits al contingut en ftalats en productes importats destinats a l’alimentació, però resulta que ni l’OIV (Oficina Internacional de la Vinya i el Vi) ni el GMCV (Grup Mundial de Comerç de Vi) tenen a punt cap analítica oficial per a determinar aquests compostos d’acord als requeriments xinesos, i no es preveu que la tinguin a punt fins al proper mes de juny.

          Els Ftalats són compostos usats habitualment com a plastificants en molts compostos incloent-hi pol·límers i plàstics, fent-los més flexibles. Químicament es tracta d’un èster de l’àcid 1,2-bencenodicarboxíli (o àcid ftalic), que quan s’afegeix a un plàstic com el clorur de polivinil (PVC) el transforma de dur a flexible. Molts materials, recobriments i lubricants poden ser fonts de contaminació per ftalats. Els contenidors o elementsftalatos de PVC i els seus derivats poden contenir importants quantitats de ftalats, així com els recobriments epoxi que s’utilitza en cellers i les mànegues per on circulen els vins, que a més es veu incrementat el risc amb la presència de alcohol en la seva composició.

          De moment sembla que tots els cellers que hagin d’exportar cap aquell país és convenient que s’assabentin de com està la situació a través d’algun laboratori oficial (a casa nostra probablement a través de l’Incavi), i segons la Federación Española del Vino (FEV) per evitar problemes amb les duanes xineses s’hauria d’aportar junt amb la documentació que acompanya la mercaderia els certificats de continguts dels següents fatlats:

          • Di-n-butil ftalat (DBP) amb un límit màxim legal de 0,3 mg/Kg.
          • Butil benzil ftalat (BBP) amb un límit legal de 30,0 mg/Kg.
          • Di(2-etilhexil) (DEHP) ftalat amb un límit legal de 1,5 mg/Kg.
          • Diisonil ftalat (DINP) amb un límit legal de 9,0 mg/Kg.
          • Diisodecenil ftalat (DIDP) amb un límit legal de 9,0 mg/Kg.

          Malvasia

          Comparteix!!!

             

            ESAVulguem o no el futur proper de l’agricultura passarà inexcusablement per emprendre polítiques productives sostenibles, és a dir, que minimitzin els recursos per arribar a la màxima producció i de la màxima qualitat possible. I és tal el grau de sensibilització entre administracions governamentals i productors, que en aquesta tasca fins i tot s’hi estan implicant organismes com ara l’Agència Espacial Europea. El Projecte GrapeLook té com a objectiu dotar als governs i als viticultors d’una eina de treball encaminada a monitoritzar en temps real l’evolució d’una plantació de vinya de manera que es pugui determinar el seu estat vegetatiu en funció de l’aigua aportada o altres paràmetres nutricionals, com ara les aportacions de nitrogen en forma d’adob. El mecanisme funciona mitjançant l’observació des de satèl·lits de les zones productives, i la representació en mapes amb eines a l’abast de tothom (com ara el Google Maps) de l’evolució de l’estat vegetatiu d’aquestes zones. Es poden determinar varis factors, com ara l’increment de massa vegetativa, el consum d’aigua per part de les plantes inclús la evolució de la maduració de la collita o la mancança d’algun nutrient determinat. En base a les dades setmanals aportades pels satèl·lits es poden prendre les decisions oportunes sobre les actuacions a fer en la plantació, i sempre mirant de minimitzar els recursos amb les aportacions o les actuacions indispensables per la consecució dels objectius marcats. Des de fa un parell de campanyes s’estan fent assajos d’aquets sistema de control i presa de decisions a unes plantacions pilot de Sud-àfrica, i en base als resultats obtinguts es podrà perfeccionar i adaptar les modificacions necessàries per perfeccionar el sistema.

             

            GRAPELOOK 2

            Malvasia

            Comparteix!!!

               

              FULLA DE CEPÉs probable que molts de vosaltres conegueu les plantes de vinya anomenades híbrids productors directes, però per als que no hi estiguin familiaritzats amb aquest concepte, farem una mica de repàs d’història de la viticultura. Abans comentarem que la hibridació és un procés de creació d’un nou individu a partir de dues espècies o individus genèticament diferents. Hi ha hibridacions viables i n’hi ha que no ho són (temes de compatibilitat genètica), qüestió que suposo que és fàcil d’entendre.

              En el món de la viticultura es parla de híbrids quan es creuen dues plantes diferents (ja sigui a nivell d’espècie o a nivell de varietat). Els híbrids més coneguts van ser els denominats Híbrids Productors Directes que es van aconseguir creuant varietats de viníferes (Vitis Viníferes), amb varietats americanes, amb la finalitat de que amb motiu de la propagació de la plaga de la Fil·loxera a finals de segle XIX i començaments de XX, es pogués crear un “individu” productor de raïm per vinificació, però resistent a la malaltia (aprofitant els caràcters d’una i altra espècie). L’objectiu es va aconseguir, però els vins produïts a partir d’aquetes noves varietats, eren de poca qualitat, i molt aviat es van descartar i prohibir per poder elaborar vins amprats per les denominacions d’origen, optant-ne única i exclusivament per la tècnica de l’empelt de viníferes sobre americanes per poder posar remei a la maleïda plaga. Tot i així, a França es van arribar a conrear més de 400.000 hectàrees de vinyes d’aquest origen, i a Espanya van arribar a ser més de 10.000, i que van anar desapareixent amb plans d’arrencada subvencionats.

              Ara torna a ressorgir amb força aquest corrent dels híbrids, però en una versió més moderna. Són els Híbrids de Nova Generació. El tema consisteix en intentar crear varietats de viníferes a partir de creuaments (en alguns casos multicreuaments) entre plantes productores de raïm de qualitat i d’altres, que també ho són, però que a més tenen a la seva seqüència genòmica clons que corresponen a caràcters relacionats amb la seva resistència a malalties cripogàmiques. D’aquesta manera es pretenen produir plantes amb una molt bona capacitat de producció de raïm de qualitat, però altament resistents a malalties, amb el conseqüent estalvi (econòmic i mediambiental) en productes fitosanitaris. Aquesta necessitat neix del constant increment de la demanda del denominats vins “ecològics”, “biològics” o “sostenibles”, però també de la constant pressió que les autoritats sanitàries exerceixen contra les indústries productores per a la eliminació d’aquells principis actius potencialment més perillosos i la seva substitució per d’altres de nova creació però a preus molt més cars.

              Una de les empreses que més recursos està invertint en aquesta investigació és la italiana Vivai Cooperativi Rauscedo (VCR), referent mundial en la producció de plantes de vinya, que en 2006 va iniciar les investigacions amb la col·laboració de l’Institut de Genòmica Aplicada de Udine, i posteriorment amb la Universitat de Novi Sad (Sèrbia), i l’Institut de Tecnologia Alimentària Chisinau (Moldàvia). En aquests moments estan treballant sobre més d’una vintena de noves varietats de raïm de vinificació, i unes poques de raïm de taula (de ben segur en els propers anys aquesta col·lecció s’incrementarà notablement), i ja s’estan fent proves de microvinificació de raïm procedents d’aquestes plantes.

              En els propers anys sentirem molt a parlat d’aquestes “noves” varietats ja que com deia, des dels països productors amb climatologies més desfavorables, i on hi ha més preocupació per les noves directives restrictives en l’ús de fitosanitaris, s’està potenciant molt aquesta investigació, i de ben segur hi haurà molt d’interès per provar el seu potencial enològic, i l’acceptació que tindrà per part del mercat.

               

              Malvasia

              ——————————————————————————————————————————

              Actualització del Post.

              Em fan arribar un parell d’aportacions que ajuden a ampliar una mica més aquest post.

              Per una banda l’adreça d’una web molt interessant com és la de l’Associació per a la Promoció de Varietats de Vinya Resistents als Fongs (PIWI International), i per una altra la ressenya d’una molt interessant guia que porta per nom “Les cépages résistants aux maladies cryptogamiques” editat per l’ICV.

              Ja veig que el tema interessa.

              Gràcies per les aportacions.

              Malvasia

              Comparteix!!!

                 

                L’Associació Catalana d’Enòlegs ha celebrat aquest cap de setmana a Lleida el seu XXIV Congrés i la Nit de l’Enologia, amb una nombrosa assistència de professionals.

                El congrés tècnic en sí s’ha centrat en la viticultura i en tot un seguit d’aspectes tècnics que són importants de cara a aconseguir una matèria prima de qualitat per a la producció de vins d’alta qualitat.

                La Nit de l’enologia ha estat presidida per l’Honorable Conseller d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, que en el seu discurs ha destacat la importància de la recent aprovació de la creació del Col·legi Professional d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya, i sobre tot el valor de la indústria vinícola del nostre país que l’any 2012 va liderar les exportacions d’aquest sector de tot l’estat espanyol, confirmant-se en un dels motors de la indústria agroalimentària catalana.

                També es van lliurar els guardons que cada any l’associació distingeix als seus associats, i que aquest any han recaigut en Àngel Camí Juvé com a enòleg amb la millor trajectòria professional, Agustí Villarroya Serafini al mèrit vitícola, la Guia de Vins de Catalunya al mèrit periodístic i a Josep Lluís Gramona Batlle com a professional sènior. També es va rendir un emotiu homenatge a “Pitu” Cols que ens va deixar recentment.

                 

                NOTABLE ASSISTÈNCIA AL CONGRÉS ACE A LLEIDA

                GUARDONATS A LA NIT DE L'ENOLOGIA

                EL CONSELLER PELEGRÍ AL DISCURS DE LA NIT DE L'ENOLOGIA

                 

                10 Sentits

                Comparteix!!!

                   

                  Avui us volem parlar d’un llibre que es va presentar ja fa més d’un anyVI COS CERVELL i que fins ara no hem tingut ocasió de valorar com és degut. Es tracta de l’obra “Vi, Cos i Cervell” del nostre amic i company enòleg Ramon Viader i Guixà. Tot i que el títol convidi a pensar que es tracta d’una obra d’assaig, en realitat es tracta d’una profunda revisió i posada a punt de tot el coneixement actual en torn a l’anàlisi sensorial aplicada al vi. Partint de les bases anatòmiques i neurofisiològiques dels sentits i passant pels factors que poden afectar a la percepció sensorial, arribem a l’anàlisi en profunditat de totes les fases i aspectes que marquen un tast de vins. La terbolesa i la viscositat, el color, les aromes, els equilibris, els defectes, etc, son abordats des d’una vessant científica però amb una visió pràctica en els diferents apartats d’aquesta obra. Interessant l’apartat de formació i avaluació continuada de tastadors, i també les aportacions respecte a la degustació del raïm per avaluar-ne el grau de maduració i posteriorment decidir la seva destinació en els processos d’elaboració d’un celler.

                  Digna de menció l’extensa bibliografia que aporta el Dr. Viader en tots els capítols del llibre, així com els referents històrics als que recorre en molts moments.

                  En definitiva és una obra molt interessant, un manual de referència per a tots aquells que tenim en la degustació una eina de treball i un molt bon curs (un “màster”) sobre el tast de vins per a sommeliers i aficionats que es preciin de coneixements dobre la matèria; abans d’opinar i parlar, més val saber de què es parla.

                  VI, COS I CERVELL. Ramon Viader i Guixà. Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. Monografies de les Seccions de Ciències, 21. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2011. ISBN: 978-84-9965-060-9

                  10 Sentits

                  Comparteix!!!

                     

                    JAMIE GOODEEl Cava és conegut arreu del món, i evidentment els moviments que últimament hi ha al sector són recollits des de fora, i els crítics i periodistes en comenten les jugades. Ahir va tocar el tema Jamie Goode, un dels bloggers més prestigiosos (el seu blog és seguit per milers d’aficionats i professionals del sector), periodista i escriptor, amb força influència en el món anglosaxó. Concretament comentava els seus pensaments arran de la marxa de Raventós i Blanc de la D.O. Cava, i alguns comentaris que havien corregut per la xarxa en contra d’aquesta decisió, en la línia de que els responsables d’aquest emblemàtic celler s’havien equivocat. Goode recull les paraules de Manel Raventós sobre els esforços per intentar treballar amb més forces i de manera conjunta entre els productors en pro d’incrementar la imatge del Cava, i que en no aconseguir-ho han pres la decisió que tots ja coneixem. L’article comença dient “El Cava és, per desgràcia, no “cool”.

                    Alguns dels comentaris que deixa anar són:

                    • M’agrada el Cava i el recomanaria en la meva columna del diari (es refereix a The Sunday Express on te una columna d’opinió des de l’any 2005), i valoro la seva relació qualitat/preu, però he tastat molts pocs caves seriosos, aquells que pagaria més de 10£ per una ampolla, o que portaria a un sopar de compromís.
                    • El Cava pot estar elaborat pel mètode tradicional (o mètode “Champagne”), però només lluita per treure un aprovat just.
                    • Invariablement té un gust una mica amargant, una nota resinosa que l’allunya de la puresa de la fruita. Això podria ser per la presencia de compostos fenòlics en el most procedents del les pells. Al tractar-se d’un regió solejada, el raïm s’exposa a la llum intensa que afavoreix la producció d’aquests compostos que passen als vins base, i que es poden intensificar amb les modernes tècniques de vinificació en ambients reductius.
                    • Per a aquesta raó no és tan apreciat com el Prosseco, tot i que aquest estigui elaborat per un sistema suposadament “inferior”. L’èxit increïble del Prosecco, a un preu més alt que la majoria de caves, és la mostra que els consumidors els agrada pel que és, i estan disposats a pagar per això.
                    • Veuen el cava com un compromís. És “fizz” quan no es poden permetre res més car (ve a dir que els que només busquen bombolles i prou, ja els és suficient).
                    • Els cava s’ha convertit en “commodity” (vulgar), i això l’ha portat a una baixada de preu. La marca “Cava” s’ha devaluat. No se si es pot fer gaire per restablir la seva fortuna.
                    • Primer de tot faria que el sabor fos més agradable, eliminar el gust resinós que amaga la fruita. Potser variant les tècniques d’elaboració per eliminar fenols o tècniques de vinificació menys reductores? Potser abandonant el mètode tradicional?
                    • Per últim, podria ser que per als caves de alta gama, la marca Cava a l’ampolla sigui més un handicap que no pas una ajuda.

                    Així ens veuen des de fora, i aquí ens enorgullim de que les vendes de Cava a l’exportació van créixer un 6% l’any passat. A Itàlia es freguen les mans.

                    Em sembla que ara hauria d’entrar el tall de l’APM de “no hase falta desir nada más

                     

                    JAMIE GOODE WINEBLOG

                     

                    Malvasia

                    Comparteix!!!
                      Subscriu-te
                      TRADUCTOR

                      ELS NOSTRES VINS

                      DESCARREGA LA FITXA DE TAST

                      Imprimir

                      FITXA TÈCNICA QUIN SIDRAL

                      BE ROS AMB POTES NEGRES 2010 BE NEGRE AMB POTES ROSES 2010
                      UNA FOTO?
                      US RECOMANEM:
                      valldeperas logo MUNDIAL CORK

                      +500

                      DIAM

                      ADCO

                      ARXIUS
                      Widgets

                      FINALISTES-PBC2011

                      Subscripció als Posts

                      RSS_32

                      I als comentaris

                      RSS_32

                      VISITES

                      contador de visitas

                      segueix-nos a twitter


                      LA LLUNA AVUI

                      First Quarter Moon
                      First Quarter Moon

                      The moon is currently in Capricorn
                      The moon is 8 days old

                      Distance: 58 earth radii
                      Ecliptic latitude: 5 degrees
                      Ecliptic longitude: 287 degrees