+500 RAÏM D'ALÇADAEl projecte del 2011 s’ha plantejat sobre la base de la varietat Montonega o Parellada, que els amics de l’Agrupació de Viticultors del Pla de Manlleu +500 ens han cedit per poder elaborar un vi especial i que ja fa temps ens venia molt de gust de fer. Com tots sabeu aquesta varietat és una de les tradicionals a la zona del Penedès (a més d’altres zones vitícoles de Catalunya), i una de les varietats autòctones amb les que s’elabora el cava. No és una varietat molt afavorida per les crítiques ja que de per sí té un potencial limitat. Habitualment produeix vins de baixa graduació i poc cos, però conreada en zones elevades i amb un sistema de conducció adequat pot incrementar el seu potencial alcohòlic i produir vins molt més fins. En l’elaboració dels caves és una varietat que, generalment, no marca caràcter en els cupatges i més aviat s’utilitza per equilibrar els vins amb molta estructura com podrien ser els elaborats amb Xarel·los i Chardonnays, però aquells elaborats amb montonegues d’alçada i de verema tardana tenen un comportament diferent, mostrant-se molt més florals i fins, conferint als cupatges tradicionals unes notes de frescor i subtilesa molt peculiars.

 

finca galzerana

 

En base a aquesta realitat, i donat que la zona del Pla de Manlleu, amb moltes vinyes per sobre dels 500 metres d’altitud, conreades per un grup de viticultors implicats en potenciar i promocionar la seva bona feina junt amb unes condicions edafològiques i climatològiques realment envejables, ens va portar a plantejar la possibilitat d’elaborar un vi 100% Montonega però mirant de fer una elaboració molt especial, intentant d’extreure el màxim potencial de la varietat tot unit a una enologia arriscada com més endavant anirem desvetllant. Però abans comentar que la Parellada i la Montonega són sinonímies de la mateixa varietat, però físicament hi ha una diferencia significativa en l’aspecte dels gotims quan arriben al seu punt de maduració i és que la Montonega fa un gotim menys compactat que la tradicional Parellada, i la coloració dels grans de raïms és més vermellosa, per la qual cosa, en plena maduració, és bastant fàcil diferenciar una de l’altra, i d’aquí que aquest grup de viticultors la vulguin potenciar com a una subvarietat amb característiques pròpies, tot i que genèticament són idèntiques.

Durant el mes d’agost vàrem anar fent controls de maduració en varies finques d’aquesta zona, i després de constatar que la finca Galzerana era la que presentava un major equilibri entre concentració de sucres i acidesa total, i que tant a nivell sanitari com a nivell organolèptic dels grans de raïm els controls eren òptims, doncs vàrem prendre la decisió de triar aquesta parcel·la pel nostre nou projecte. La Galzerana es troba al municipi de Querol (Alt Camp), a les coordenades geogràfiques 41º24’41.59”N / 1º27’12.41”E, a 690 metres d’altitud sobre el nivell del mar. És una vinya conreada en vas, amb una poda curta i una producció de uns 8.000 Kg/Ha ,plantada en un terreny de composició franca-calcària i bastant pobre en matèria orgànica. La maduració va ser bastant lenta i si bé tots els veïns de la zona ja havien collit, nosaltres vam apostar per esperar el màxim possible sempre i quan la meteorologia ho permetés; hi van haver moments d’incertesa ja que la graduació alcohòlica probable encara era bastant baixa i anaven passant els dies i no hi havia millores significatives, però l’acidesa aguantava i el temps era esplèndid, amb amplituds tèrmiques molt marcades (diferències tèrmiques nit/dia de 15 a 18ºC), fet que afavoriria una bona maduració i un bon equilibri dels raïms.

galzerana

Finalment la verema es fa fer el dia 13 d’octubre, en un dia molt calorós i amb un cel blau radiant; per les nostres dades devia ser una de les últimes finques a ser collides de tota Catalunya (si més no de raïm blanc). La verema va ser manual amb l’ajuda dels nostres amics de l’Agrupació de Viticultors del Pla de Manlleu, i els raïms es van anar seleccionat a mida que s’anava collint, sobre tot per descartar gotims amb grans picats pels ocells o rossegats pels senglars. Es van col·locar amb cura en caixes de 20 Kg, i es van portar ràpidament en camió fins al Celler El Molí de Rajadell on ja ho teníem tot a punt.

El palntejament de vinificació va ser fer una Maceració Carbònica (MC), però no amb tot el volum de raïm collit (ho explicarem més endavant), només amb un 75% de la verema. Per aquest motiu vam dipositar aquesta part de gotims de raïm sencers en dipòsits d’acer inoxidable prèviament adaptats i ubicats en una cambra on podíem controlar la temperatura. Els dipòsits, una vegada plens de raïms, es van saturar de gas carbònic per tal de crear l’ambient idoni per a aquesta tècnica d’elaboració, i es van tancar hermèticament per evitar que el gas marxés a l’atmosfera, tots a dins de la cambra a 35ºC. Durant 12 dies vam anar fent controls periòdics per tal de valorar l’evolució dels grans i decidir el moment adequat per finalitzar la maceració i passar a premsar. Els tastos d’aquets grans van ser molt curiosos i sorprenents ja que com tots sabeu en el procés de maceració carbònica es produeix una fermentació intracel·lular portada a terme per alguns enzims propis del gra de raïm, i el gas carbònic que es produeix queda retingut al seu interior. Doncs com comentàvem, durant els tastos vam tenir oportunitat de trobar uns grans que posats a la boca i mastegats per valorar la seva evolució organolèptica, ens donaven sensacions picants, molt afruitades, de llaminadura i macedònia amb marcada presència de carbònic al seu interior, i a tots ens recordaven els famosos peta-zetas que menjàvem de petits, o fins i tot els sidrals dels nostres pares i avis que servien per preparar un llaminer refresc. Realment va ser una experiència única i molt gratificant, i de veritat, tot el muntatge que vam tenir que improvisar per poder posar en pràctica aquesta tècnica va ser espectacular coincidint tots plegats que realment vam muntar tot un sidral per poder-ho fer.

montonega01

montonega02

montonega03

montonega04

montonega05

Quan vam decidir posar punt final a la MC es va procedir a refredar el raïm, i a desrapar-lo i premsar-lo, i després de desfangar el most en fred, vam fer la sembra de llevats per iniciar la fermentació alcohòlica que va trigar 14 dies fins que el vi va quedar completament sec. En aquest punt comentar que per a aquest vi hem fet servir dos llevats diferents en la tècnica de la co-inoculació; primer un llevat “no sacharomyces” per intentar aconseguir un vi més peculiar i distant a les clàssiques elaboracions de vins bases per cava, i a mitja fermentació vam inocular un “sacharomyces” per assegurar un bon final de fermentació i que no quedessin restes de sucres sense fermentar (interessant recuperar el post “Fermentacions espontànies?”). Durant els últims dies de fermentació, vàrem tancar el dipòsit de fermentació per impedir que marxés tot el carbònic, ja que la intenció era mirar d’aconseguir conservar el màxim de gas possible, i que quedés un residu important en el vi; volíem treure un vi que una vegada en ampolla conservés bastant de gas com a record del procés de maceració carbònica.

montonega06

montonega07

montonega08

Finalitzada la fermentació alcohòlica, vam fer un trasbals per eliminar les lies més grolleres, però vam conservar les més fines per deixar un temps de criança sobre aquestes lies i mirar d’aconseguir més estructura en boca i sobre tot més volum i untuositat.

Per una altra part, i com hem comentat anteriorment, la MC es va fer al 70% del volum de raïm, mentre que al 25% restant es va fer una elaboració tradicional, amb una petita maceració inicial sobre les pells dels raïms desrapats en fred, i fermentació amb llevats seleccionats a baixa temperatura. El plantejament inicial era que desconeixíem com ens podria quedar la MC, i volíem preservar una part del raïm elaborat d’una forma més tradicional per tal de poder tenir la possibilitat d’utilitzar-lo com a “refresc” en cas de que l’altra part perdés part d’aquesta fruitositat característica d’aquesta varietat.

A partir del moment en que la part elaborada com a MC la vam deixar en contacte amb les líes, vam anar fent un seguiment organolèptic, per mirar de comprovar que es guanyava en riquesa en components estructurals provinents dels llevats, i sobre tot es preservaven les peculiaritats que ens havia aportat la MC. En un moment determinat van fer un prova de cupatge entre la part de MC i la no MC, i vam comprovar que es potenciava enormement les característiques organolèptiques de ambdós vins, i sobre tot mantenint el caràcter que la MC ens havia aportat a la major part del volum elaborat, i per tant vam decidir unificar el conjunt, i continuar uns dies més amb la criança sobre lies, però a partir d’aquest moment amb tot el volum del vi.

I després de varies sessions d’anàlisi organolèptic per comprovar l’evolució del vi, vam decidir donar per finalitzada la fase de criança sobre lies i amb una suau clarificació vam aconseguir sedimentar totes les mares, fet que ens va facilitar un trasbals molt suau i sense filtració per finalment deixar el vi a punt per fer els últims retocs d’afinament prèviament a l’embotellat.

Només quedava decidir tots el elements del vestit d’aquest nou vi, i sobre tot amb quin nom el trauríem al mercat. Donat que durant la fase de maceració tots hi vam coincidir que els grans semblaven sidral, i amb l’enrenou que hem muntat aquest any per fer aquesta elaboració tan especial i peculiar, el vi no podia portar cap altre nom que QUIN SIDRAL.

quin sidral cara

quin sidral contra

 

DIAML’encàrrec del disseny de l’etiqueta i imatge de l’ampolla el vam donar al nostre col·laborador habitual en aquests temes, MARTINEX, que realment creiem que va captar l’idea del que ens va passar pel cap quan estàvem en plena feina i ho ha plasmat en una etiqueta plena de color i realment explosiva. L’impressió de les etiquetes amb tecnologia digital l’ha feta Adhesivos Coromina S.A. (ADCO) de Lliçà de Vall, sobre paper SIRIO PEARL ICE BLANC. Aquest any ens hem decidit pel tap tecnològic de la casa DIAM.

 

10 Sentits

Comparteix!!!

    4 Respostes per a “NOU VI 10 SENTITS: QUIN SIDRAL”

    • Ramon Mª Ferran:

      Crec que és força interesant la vostra iniciativa aplicant MC en les nostres varietats autòctones.
      El joc que permet aquesta tècnica ben aplicada, pot donar resultats divertits en vins, que poden ser atractatius per gent experimentada i pels no iniciats.

    • Juli Hernández:

      Realment és digne d’admirar la feina que feu. Ja tinc ganes de tastar-lo!!! Gràcies per aquests petits regals que ens feu i continueu en aquesta línia.

    • montonec:

      Amb moltes ganes de tastar-lo!! Si heu aconseguit fer un bon vi d’aquesta sobrevalorada varietat (se de que parlo, fixeu-vos en el meu nick) pujareu tots plegats més escales encara en el meu Olimp enològic…

    • La veritat és que estem esperant en “candeletes” els teus comentaris que esperem que siguin comprensius amb les aptituds de la varietat i crítics amb el sistema d’elaboració. De fet el plantejament és que si no intentem fer entre tots el que sigui per revaloritzar el nostre patrimoni vitícola, qui ens ho farà?. El que hem fet no deixa de ser una proposta agosarada que al nostre judici mereix la pena, però que a l’hora de la veritat no deixem de ser alumnes que ens examinem davant del professor perquè valori el nostre esforç i si el resultat mereix la pena. De moment molta gent (entesa i no entesa) ens ha felicitat, cosa que com a mínim ja compensa els esforços fets, i el capital invertit. Frissem pels teus comentaris ;-)

    Deixa un comentari

    Subscriu-te
    TRADUCTOR

    ELS NOSTRES VINS

    DESCARREGA LA FITXA DE TAST

    Imprimir

    FITXA TÈCNICA QUIN SIDRAL

    BE ROS AMB POTES NEGRES 2010 BE NEGRE AMB POTES ROSES 2010
    … i a Instagram…
    ARXIUS
    Widgets

    FINALISTES-PBC2011

    Subscripció als Posts

    RSS_32

    I als comentaris

    RSS_32

    VISITES

    contador de visitas

    segueix-nos a twitter


    US RECOMANEM:
    valldeperas logo MUNDIAL CORK

    +500

    DIAM

    ADCO

    LA LLUNA AVUI

    New Moon
    New Moon

    The moon is currently in Scorpio
    The moon is 1 day old

    Distance: 60 earth radii
    Ecliptic latitude: 3 degrees
    Ecliptic longitude: 230 degrees